Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

'The bright Side of life'

Els Monty Python no gosarien avui rodar una pel·lícula com La vida de Brian , que es va estrenar l'any 1979 i que avui és un clàssic indiscutible del cinema d'humor canalla. Ho ha dit Terry Jones, membre del grup de comediants i director del film, que ho va reconèixer sense embuts: "En aquella època, la religió es veia com una cosa desfasada, i era com pegar a un mico mort. Ara, però, el sentiment religiós ha tornat amb força i ens ho pensaríem dues vegades abans de fer-la en un moment així", va declarar.

La vida de Brian conta la peripècia d'un coetani de Jesucrist que, molt a pesar seu, també es veu convertit en una mena de messies, amb crucifixió inclosa i tot (potser la crucifixió més memorable de la història del cinema, amb el numeret musical del final). És una farsa altament corrosiva, i encara que, com diu Jones, en aquell moment la cosa religiosa anés a la baixa, va causar un escàndol considerable. La pel·lícula, però, no es burlava tant de la figura de Jesucrist (Brian n'és una caricatura, però una caricatura amable) com dels fanàtics religiosos, que li fan la punyeta al pobre Brian fins que el converteixen en el màrtir que necessiten. Per altra banda, la pel·lícula també inclou una paròdia força sagnant d'un grup de separatistes jueus que volen separar-se de l'Imperi Romà i que semblen un retrat al natural de l'independentisme català. Personalment, la primera vegada que la vaig veure, en un cine de reestrena, vaig riure tant que vaig relliscar de la butaca i vaig acabar assegut a terra.

Tornant, però, al bo de Terry Jones, diríem que es queda curt. No és sols que els Monty Python avui no es veurien amb cor de rodar La vida de Brian , sinó que segurament no trobarien un productor que volgués pagar-la, ni sales que gosessin projectar-la. I en cas que en trobessin, un exèrcit d'opinadors, pedagogs, polítics i entitats de tota mena es llançarien al damunt del film per trinxar-lo sense pietat. Molt probablement algú els posaria una querella per ofenses morals (la guanyaria) i no es pot descartar que fins i tot els Monty Python patissin algun intent d'agressió (això estaria pràcticament assegurat en cas que la religió parodiada fos l'islam, una possibilitat que el mateix Jones va descartar per complet: "Mira què li va passar a Salman Rushdie, que va haver de viure amagat durant deu anys", va dir).

Posats a dir, no crec que tampoc cap televisió, ni pública ni privada, gosés emetre un programa d'humor tan salvatge com Monty Python's flying circus , com ho va fer la BBC a finals dels seixanta. Què hi farem: entre la correcció política, el progressisme de fireta i l'auge de l'extrema dreta i dels integrismes religiosos, ens hem tornat pusil·lànimes i força curts de mires, sense sentit de l'humor ni discerniment per entendre ironies ni caricatures. I també pot ser que l'humor absurd, com el que practicaven els Monty Python, ja no s'estili: al cap i a la fi, l'absurd ja el tenim del tot instal·lat dins les nostres vides. I tot sovint, les governa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT