‘The day after’
Imaginem per un moment, amics motivats, que els partits del bloc sobiranista guanyen les eleccions, aquestes eleccions acabades d’anunciar després de superar els esculls, com els va superar Ulisses al país dels lotòfags. I dic bloc sobiranista tot i ser conscient que, ai las, Unió Democràtica de Catalunya ja ens hagi advertit i fet saber que donarà suport a aital bloc només després de veure com els va a les municipals. Però no cal ser Einstein per albirar un vot de càstig a CiU en aquestes municipals, per haver estat el partit que ha acabat imposant a ERC condicions megafriquis per a la pròpia llista i per haver estat, malauradament, l’agent retallador. Jo diria que a les municipals el partit que en sortirà beneficiat és la CUP, que no només no s’ha hagut de treure la dentadura per complaure oralment cap rival sinó que, a més a més, a nivell municipal ha demostrat el realisme i la sensibilitat que demana aquest penós dia a dia de la crisi.
Imaginem que els hiperactius del sí (que fan tremendes i pelleringoses pel·lícules, documentals ridículs o cançons monocordes i ansiolítiques) guanyen. Imaginem que hi ha majoria. Que jo mateixa, que no vull seguir ni un minut més a Espanya, accepto, com a peatge, suportar eternament aquests sobiranistes, perquè són millors que els esbirros d’en Rajoy. Aquests que -no ho oblidem- acaben de fotre-li una multa a la ciclista Rocío Gamonal perquè va cometre el terrorífic delicte de creuar la meta amb la bandera d’Astúries a la mà, quan es va proclamar campiona, a Gijón. Això és Espanya. L’Espanya dels que troben que ja està bé estar com estem.
Què passa l’endemà que guanyem? Com es declara la independència? I si resulta que en Rajoy, que ja va declarar il·legal el 9-N, declara il·legal declarar-se independent? Què farem? ¿Ens farem enrere? ¿Declararem la independència però a nivell simbòlic i, això sí, supersolemne?
