20/09/2011

'This year's model'

2 min

Té mal de cap. Bé, el cert és que fa de mal dir en quina zona del seu cos esquifit s'amaga l'epicentre d'aquesta espessor infinita. L'origen, en canvi, és fàcil de localitzar, només cal assenyalar el passadís ennegrit i enganxós que separava ahir a la nit les dues barres de l'envelat. Ara, cinc hores mal dormides i dos ibuprofens més tard, és diumenge al matí i fa sol, la festa major tot just ha començat i la dona i el nen l'han arrossegat cap a la plaça per fer el vermut i veure les castells.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Mentre la facció no perjudicada de la família agafa taula ell s'acosta a comprar el diari i de camí travessa un mercat ambulant ple d'andròmines inversemblants. Passejant la mirada es fa creus de la col·lecció d'objectes impossibles que s'escampen, com si els venedors haguessin abocat al mig del carrer un calaix gegant de malendreços.

I llavors el veu. Està igual que fa vint anys, les mateixes ulleres de pasta i la mateixa mirada sorneguera darrere la màquina de retratar. Durant uns segons llargs els dos esguards intercanvien un diàleg mut, còmplice i privat. Parlen amb els ulls d'aquells temps en què cada cançó importava, quan cada lletra parlava tant de tu que et feia mal, quan et senties de vegades perdut i de vegades invencible.

Escurant-se la butxaca pregunta el preu a l'home. Tres euros. Encara se'n recorda de quan va haver d'estalviar un mes per comprar-lo i també del dia que se'l va deixar per sempre a casa d'aquella nòvia anglesa que estava com un llum de carbur. Ja està, ja el torna a tenir. Està tan content que ni tan sols se'n recorda del diari que havia de comprar. Haurà de fer dos viatges, però és igual. Ara mateix està resseguint amb els dits la contraportada, com fa vint anys. I torna a sentir-se perdut. I també invencible.

stats