Publicitat
Publicitat

CRÍTICATV

El 'Titanic' com a excusa

Si el Titanic hagués aconseguit arribar a port, hauríem hagut d'enfonsar un altre vaixell. El material audiovisual que ha arribat a generar aquella tragèdia ha amortitzat, de llarg, totes les despeses de l'embarcació. Ara toca la sèrie. Una coproducció entre Itàlia, Irlanda, França, Espanya, el Canadà i la Gran Bretanya de factura i ambientació acurades que se centra en el procés de fabricació del Titanic . El protagonista és l'enginyer Mark Muir, un nord-americà que arriba a Belfast per construir la bèstia de tots els mars. Però la gràcia d'aquesta producció és que el Titanic és només l'excusa per ficcionar una trama de convulsió social. Si fins ara els drames de lluita de classe els havíem viscut al vaixell i per repartir cabines, ara tot passa a les drassanes i a les mansions dels inversors.

Amb títol de culebró veneçolà, Sangre y acero és la ficció basada en fets reals dels inicis del segle XX a escala social i política. La sèrie exposa els conflictes dels treballadors, la presa de consciència de classe, el drama de la immigració, el feminisme, la reivindicació dels drets humans i en especial dels laborals. Però sobretot hi ha un permanent interès de fons a retratar el debat entre el progrés i la tradició. La ciència i l'ètica contra el conservadorisme i la doble moral. Una bona idea tenint en compte que qualsevol missatge vinculat al Titanic ja té la resposta implícita perquè en coneixem el (dramàtic) final. És a dir, la gràcia és que en tot moment l'espectador, amb més informació que els personatges, sap quins tenen raó i quins van equivocats. Una lògica estratègia narrativa, inevitable per altra banda sempre que es parla del Titanic . Amb tot, el defecte és que tot passa en funció d'un text molt explícit. La paraula i els diàlegs són l'únic que fa avançar una trama de final arxiconegut i evolució previsible, cosa que provoca en l'espectador certa somnolència prevacacional.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT