Josep Puig I Cadafalch 1897
18/10/2017

“¡Todos nos quieren!”

2 min
“¡Todos nos quieren!”

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsLa pitjor acusació contra la política castellana es lo que passa: fa segles va perdent territori, i lo poc que li queda se li revolta. Los que han fugit, execrant lo nom d’Espanya; los qui no han fugit, batallen per a escapar-se; ni un de los pedazos de la madre patria enyora l’antic govern. Ara es troba Espanya amb quasi totes les colònies en revolta, amb guerra a Cuba i a Filipines, i amb senyals de lo mateix a Melilla. Ara resulta que lo que són los Estats Units per a Cuba, ho és lo Japó per a les Filipines, i els cridaires d’aquí fa uns quants dies venen declarant-li la guerra. ¡Todos nos quieren! podrà tornar a exclamar lo Noticiero. ¡Està bé la pobra Espanya no podent arrelar enlloc, sense lograr l’amistat dels veïns de ses colònies, ni l’amor dels pobles! [...] A Cuba, los espanyols, a la segona generació, odien a Espanya; a Filipines, els pobles salvatges no poden ni veure als castilas. I per Europa, lo nom d’espanyol no representa pas un home civilitzat; a lo més un matón axulat dels qui desembeinen lo ganivet, o un andalús semblant als de trabuc, record dels famosos bandidos de la terra; a lo més, lo torero, la més artística encarnació de l’Espanya de pura raça. Lo castellà, que és l’espanyol pels estrangers, no ha sembrat simpaties enlloc; a Flandes, a Itàlia, a Portugal, a l’Amèrica i a l’Àfrica se l’afigura odiós; com lo guerrer aventurer; com l’inquisidor, ignorant com lo xulo i lo torero; pendencier, espadachín, matón armat com lo bandido de Sierra Morena. [...] Lo xulo i el bandido i el torero han canviat de traje i han deixat les eines de son treball per la ploma de l’oficina; i l’administració i la política espanyoles s’han convertit en una mena de juerga i de toreo o de pandillatge. [...] En canvi, l’Espanya que treballa i que pensa, no logra fer sentir sa veu i son bon sentit. Lo clam del país de debò és ofegat per la xuleria, que dels barris baixos de Madrid se n’ha pujat al govern, i per la gracia flamenca, que ha deixat las juergas per a omplir los discursos del parlament i la secció de fondo dels periòdics. A fora no la veuen l’Espanya honrada, en el Madrid polític poques vegades l’escolten; consolem-nos de passar als ulls del món com una tribu mig salvatge, com una tribu con pretensiones, com diuen que En Revilla qualificava a la capital burocràtica d’Espanya.

stats