04/11/2016

La foscor temptadora

3 min

De la ignominiosa campanya nord-americana que per fi desemboca en les eleccions de dimarts n’han quedat pocs moments per recordar. Un d’ells, potser, va ser el titular que algun editor d’opinió del New York Times va tenir l’agudesa de posar, a principis de juny, com a encapçalament d’una peça en què dos comentaristes conversaven sobre les possibilitats que Bernie Sanders es retirés de la cursa per a la nominació demòcrata. “Will Sanders go gentle?”, el títol escollit, jugava elegantment amb Do not go gentle into that good night, el conegut poema de Dylan Thomas que exhorta un home vell, probablement el pare del poeta, a rebel·lar-se contra la mort ja pròxima i inevitable. “No entris dòcilment en aquella bona nit. / La vellesa hauria d’inflamar-se i d’enfollir quan el dia s’acaba. / Enrabia’t, enrabia’t contra la mort de la llum”, seria una traducció possible de la primera estrofa. Enrabia’t, no siguis dòcil: aquesta crida a mantenir la dignitat i el caràcter fins a l’últim alè, que en el poema es repeteix una vegada i una altra, s’adeia amb el tarannà de Bernie Sanders, un home que, malgrat la seva edat avançada, va pronunciar discursos inflamats d’un esquerranisme gens mesell en el context nord-americà, i que no va concedir la derrota davant de Hillary Clinton fins que la matemàtica, la fi inevitable, l’hi va obligar.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Més enllà del que pensem de les seves propostes, Bernie Sanders i la seva veu rogallosa van passar a millor vida política amb una aura poc discutible de dignitat. Tal com reclamava el poeta. No pot dir-se el mateix, però, d’uns electorats plens de por que en els últims mesos s’han anat precipitant en una foscor sòrdida. Als Estats Units l’estratègia de la xuleria i de la infàmia ha donat a Donald Trump intencions de vot esfereïdores, superiors al 40%, i això malgrat tenir en contra la veu monotemàtica i argumentada de la majoria de mitjans que no estan en l’òrbita de la cadena Fox. A Espanya el govern més autoritari i corrupte de la democràcia ha arribat fins a la investidura sense necessitat d’entaular un diàleg real ni de fer cap concessió raonable, mentre jutges i mitjans anaven posant llum sobre els casos de corrupció que retraten el PP com una trama delictiva. La grisor de tant nihilisme moral ha anat encapotant el cel d’Occident, i Barcelona ha viscut l’octubre més rúfol en cinquanta anys. Ja deia Oscar Wilde que la realitat, incloent-hi la meteorologia, imita les creacions humanes.

L’ascens d’Alba Daurada, el tercer partit de Grècia, l’auge dels populismes de dretes a Europa i ara l’èxit de Trump i la victòria reiterada d’aquest PP indiquen que les democràcies occidentals es van acontentar construint benestar i van descuidar el progrés de la moral i la cultura polítiques. Fent servir la frase que Warren Buffett va aplicar al món de les finances, quan l’aigua ha baixat s’ha vist que n’hi havia que nedaven despullats. Vet aquí una de les emancipacions que les humanitats del segle XXI haurien de situar com un dels seus objectius: que la ciutadania no torni a votar d’una manera tan evidentment indigna i autolesiva, encara que la precarietat l’empenyi, com a l’ancià del poema de Dylan Thomas, cap a la foscor temptadora que promet la fi de tots els mals.

stats