Publicitat
Publicitat

LA LLAMBREGADA

Tornar al passat per construir el futur

No fa pas gaire la majoria del pa que patíem a les grans ciutats era immenjable. Feia vergonya que permetessin vendre aquelles immenses merdes. El desori era tal que s'organitzaven expedicions per trobar fleques on elaboressin un pa amb una cosa tan senzilla, però que llavors semblava tan complicada, com que tingués gust a pa. Algú amb bon ull va veure que aquell desastre obria les portes a un mercat amb grans possibilitats de negoci. I així vam passar de poder triar si barra de quart o barra de mig que poca estona després de comprades t'eren més útils per fer-te una paret que per fer-te un entrepà a les boutiques del pa. Els locals tronats de fòrmica atrotinada van deixar pas a la modernitat més food and cooking hipercoool dels locals amb una estètica rústica. Però el gran canvi no va ser estètic sinó de contingut. I va ser, simplement, tornar a usar farines de tota la vida no refinades, deixar d'abusar de productes químics estranys i recuperar una cosa tan moderna i avantguardista com deixar reposar el llevat l'estona necessària. Vaja, que la reconversió del sector va ser tornar a fer les coses com s'havien fet sempre.

Ara amb les mones està passant una cosa semblant, tot i que aquí el nivell mai ha baixat tan en picat com amb el pa, tret de les mones industrials d'alguns supermercats. Vam creure'ns que la modernitat era fer coses estranyes i resulta que ara la gran aposta dels pastissers d'avantguarda que marquen tendència és recuperar les mones de tota la vida. Sí, sí, aquelles que eren com un tortell, que duien ous durs, que es menjaven acompanyades de xocolata o llonganissa i que l'endemà triomfaven sucades al cafè amb llet. O sigui, vam creure'ns que evolucionar era renunciar al que era de tota la vida, quan del que es tractava era de conservar-ho, però renovat, fet d'una manera honesta i convençuts que el camí era aquell. Ah, i digui'n pa, mona, valors o economia.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT