Tota la culpa és d'Hisenda

Veig al TN de TV3 una notícia d'aquelles que em punxen i no em treuen sang. Badia del Vallès, ciutat en la qual tots (però tots) els pisos són de protecció oficial. En l'època aquella en què vam pensar-nos que això era una festa contínua i en la qual ara ningú reconeix haver-hi estat ni haver-s'hi begut fins i tot l'aigua dels gerros, aquests pisos van vendre's a preu de mercat. Per entendre'ns, els impostos que paguem vostè i jo van servir per construir habitatges per a persones amb pocs recursos i aquestes persones, que van pagar 40.000 euros per un pis de 70 metres quadrats, se'l van revendre per 147.000 en una operació absolutament il·legal. No està gens malament, oi?

Marta Arrufat, la periodista que fa la peça, ens presenta el cas de la família de Milouda Mesbah, que es repeteix almenys en 300 llars més. Van comprar el pis amb una hipoteca oficial pel preu oficial i van pagar la part il·legal amb un crèdit personal. Va arribar la crisi, van perdre la feina, no van poder afrontar les quotes i van aconseguir que l'entitat de crèdit es quedés el pis a canvi de pagar un lloguer. Ara Hisenda els reclama 20.000 euros en concepte de l'increment patrimonial fruit de la diferència entre el preu oficial i el real, que (naturalment) va ser pagat en negre. I surt la Milouda i diu: "Els culpables són els que va permetre circular tants diners en negre. Hisenda ha de perseguir frau i no a els pobres que no vam fer res". Efectivament, un cop més aquí ningú té cap culpa. Ni les immobiliàries que anunciaven els pisos públicament sabent que allò era una venda il·legal, ni l'administració que donava el permís de compravenda, ni el banc que estimulava i encobria el frau, ni el notari que el certificava, ni la família venedora que s'embutxacava 100.000 euros en negre, ni la compradora que els generava. No, no, la culpa és d'Hisenda. Ah, i dels mercats, de la Merkel i de la prima de risc.