Totes les nostres mentides
Hi ha moltes maneres de mentir. De Kafka, algú va dir que va escriure moltes cartes d'amor, però que en realitat no va estimar mai de la vida. Vivia embolicat en el seu món claustrofòbic. Mentia?
Les memòries acostumen a ser una deliciosa forma d'autoengany. Existeix una tendència natural a reescriure la pròpia vida: "He rebut una Roma de fang, deixo una Roma de marbre", va proclamar August. Quin eslògan tan magnífic!
Maquillar els números d'un pressupost és la manera de mentir que més sovinteja entre la classe política, en especial entre els presidents (anti)autonòmics del PP.
Va mentir Guardiola quan va dir que se sentia "buit". ¿No volia dir exactament el contrari, que n'estava tip: dels mèdia, de la junta, de no veure la família, de tanta tonteria com envolta el futbol? Buit o tip?
Els dirigents europeus han optat per retallar i ajustar i tornar a retallar. Ara fa unes setmanes que, a remolc d'Hollande, insinuen que també aposten pel creixement, que és exactament el contrari. Bromegen? Menteixen? Faran màgia?
El govern dels millors volia una Catalunya d'empreses amb valor afegit, un país de recerca, de turisme de qualitat. Quin somni! Ara també vol Eurovegas. ¿Es pot voler que el teu fill sigui universitari i alhora paleta?
