Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

Tots els dies o cada dia

Una lectora de Castelldefels s'altera cada cop que sent "tots els dies" perquè ella creu que ha de ser "cada dia", i em demana si té raó. És un d'aquells casos en què no s'haurien de donar receptes massa taxatives.

Segons què vulguem dir, tots els dies és una forma impecable. Diem, per exemple, "No ho acabaré si no hi dedico tots els dies de festa" i, en canvi, "A Euskadi plou gairebé cada dia".

En el primer cas, pensem en els dies com un bloc; i en el segon, individualment, un per un, emfatitzant la idea de reiteració que es desprèn d'una acció repetida.

No és una distinció clara, però ho és prou perquè les orelles més fines sentin, amb raó, poc genuïns alguns tots els dies , sobretot perquè en castellà la distinció s'ha diluït i todos los días tendeix a imposar-se sempre.

"Tots els dies surt el sol" sona estrany i "Todos los días sale el sol" no. Però la intuïció varia dialectalment i això a València ja no és tan clar, com tampoc ho és per als barcelonins més interferits.

I el que diem per als dies val per a les setmanes, els mesos i, en general, tots els conjunts individualitzables. Un grup de nens poden recitar un poema tots junts o un cadascun i, en el segon cas, és millor "Cada nen recitarà un poema" que "Tots els nens recitaran un poema".

Observem, però, que mentre que la primera frase només admet una interpretació, la segona les admet totes dues, és ambigua i, per tant, no és incorrecte sinó menys precís utilitzar-la amb el sentit de la primera.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT