Tots som iguals davant la llei
I per refermar el títol d'aquest article, li diré més: ho som tots... i totes. Som iguals que Millet i Montull Associats, que Los Albertos i la simpàtica prescripció del cas Urbanor o que Alfredo Sáenz i l'entranyable indult signat amb nocturnitat a l'últim consell de ministres de ZP.
Som iguals que el conductor suïcida assassí d'una persona després de conduir 40 km en direcció contrària, indultat sense haver complert ni la meitat de la condemna. Som iguals que els quatre policies locals condemnats per torturar un venedor ambulant d'origen senegalès i també indultats. Som iguals que Barrionuevo, Rafael Vera i la resta de condemnats pel segrest de Segundo Marey, una de les primeres accions del GAL, a qui se'ls va reduir un terç la pena de presó. I tots i totes som iguals davant d'una llei que interpreten alguns fiscals independents que acaben donant suport públic a un partit polític o dels jutges que reactiven casos com a venjança per no haver obtingut el càrrec polític a què aspiraven. I tots i totes som iguals davant d'una llei impartida per jutges que són il·legalment en un tribunal perquè els ha caducat el termini per ser-hi, o per jutges situats a la cadira que ocupen pel sol fet de vendre's als partits polítics que col·loquen els jutges als òrgans de poder.
Sí, tots (i totes) som iguals davant la llei. Aquí, a la Xina Popular i a Washington. I també haurien de ser-ho els convidats a marxar del país i a buscar feina (i trobar-la) en un exmonopoli estatal. I aquests haurien de ser tan iguals que haurien de tenir dret a la presumpció d'innocència dels seus propis... bé, si no és que els seus propis tenen moltes proves que demostren una culpabilitat flagrant, fet que converteix aquests seus propis en encobridors, no? Però no pateixi que com que tots i totes som iguals davant la llei, el presumpte culpable tornarà els diners. Perquè els tornarà, oi?
