Tots registrats
Era exactament el que ens faltava. La UE, que per a aquestes coses és molt espavilada, ha ordenat que d’ara endavant es dugui a terme un registre de passatgers aeris, com a resposta als atemptats jihadistes soferts a París i a Brussel·les.
Això vol dir que quan agafem un vol haurem de donar explicacions d’on anem, per què hi anem, on hem comprat el bitllet, de quina manera l’hem pagat, i no sé si caldrà alguna informació sobre la nostra llenceria.
Està molt bé. D’ençà dels atemptats de l’11-S, qualsevol viatger aeri es veu sotmès a proves molt compromeses, per no dir inquisitives i/o denigrants, abans de pujar a l’avió que, bé o malament, l’ha de portar al seu destí. Dones sense sabates, homes que veuen requisada la seva escuma d’afaitar, lectures a corre-cuita de la normativa internacional mentre el teu vol està tancant les portes, i tot el que vostès vulguin.
Si em permeten una anècdota personal, els explicaré que una vegada un guàrdia de seguretat aeroportuari em va demanar que engegués el meu portàtil. Vaig obeir, quin remei, però mentre l’aparell es posava en marxa vaig gosar preguntar a què es devia aquella estranya comprovació. “És per si l’ordinador contingués una bomba”, em va respondre el senyor guàrdia. Perplex, vaig tornar a preguntar: “No hi ha cap bomba aquí, però, i si hi fos, què faríem?” Aleshores, i amb gran tranquil·litat, l’home em va contestar: “Oh, aleshores ens moriríem vostè i jo”. Vaig pensar que era un mètode prou eficaç per garantir la seguretat dels viatgers.
Els ciutadans de les Balears vivim des de fa anys una situació tan curiosa com que, d’ençà del mandat del president Bauzá, cada vegada que agafem un vol en algunes ocasions ens demanen el certificat de residència, com si fóssim deportats, i en d’altres no. No se sap mai, però per si de cas convé portar el certificat de residència, que és un certificat que certifica el que ja certifica el teu DNI: que ets espanyol, que tens un nom i uns cognoms, i un domicili. A més dels noms de ton pare i de ta mare, per si hi ha cap mena de dubte.
Doncs a partir d’ara no n’hi haurà prou amb totes aquestes comprovacions. A més del document nacional d’identitat i del certificat que certifica el certificat, caldrà també respondre a un registre de passatgers que certifiqui el que ja han certificat tots els documents anteriors.
Mentrestant, agafar un tren o un vaixell continua sent una alegria, perquè, si més no, no et toquen el que no sona d’aquesta mala manera. I si les extremes mesures de seguretat dels aeroports tinguessin alguna mena d’utilitat ja ens hi conformaríem, però sospito que a la majoria de vigilants els podria passar pel davant el terrorista del barret i ni tan sols se n’adonarien. No ho sé, és una idea que llanço en l’aire mentre preparo el meu registre com a passatger per transitar entre Llucmajor i Manacor.
