Traficants d’esperances
ELS RISCOS. Asfixiats a l’interior d’un camió o a la bodega d’un vaixell on els cobren per sortir a respirar. Ofegats a alta mar o atropellats a la via del tren. Centenars de milers de persones han pagat milers d’euros per un viatge que pot acabar amb la mort. Cada tragèdia amaga un gran negoci. Ni els anuncis de destrucció dels vaixells pastera per part de la Unió Europea ni la utilització de recursos militars per extremar els controls han aturat el tràfic de persones, que a cada nova dificultat explota altres rutes.
Només aquest any, Alemanya ha arrestat 1.785 persones acusades de tràfic d’éssers humans. Un informe de la policia turca assegurava que uns 9.000 traficants van arribar a guanyar gairebé 300 milions d’euros de benefici en aquest país només l’any 2011. “L’agència de viatges més gran i brutal del món”, com l’anomenen el criminòleg Andrea de Nicola i el fotògraf Giampaolo Musumeci, autors del llibre Confessioni di un trafficante di uomini [Confessions d’un traficant d’humans], ha multiplicat recursos, itineraris i candidats a fugir de la desesperació en un viatge cada cop més incert. La intensificació dels controls, les barreres i la persecució s’ha traduït en un augment dels riscos per a centenars de milers de persones -moltes, menors d’edat- que encara somien trepitjar sòl comunitari. El tràfic d’immigrants i refugiats s’ha convertit en el negoci més lucratiu, només superat pel tràfic de drogues.
EL NEGOCI. Un grup de periodistes d’investigació que l’any passat van crear el consorci The Migrant Files va arribar a quantificar el cost econòmic d’aquests quinze anys de l’Europa fortalesa. Segons els seus càlculs, més d’un milió de refugiats que han intentat arribar a la UE durant una dècada llarga haurien pagat un total de 16.000 milions d’euros a les màfies que els organitzen viatges, en molts casos mortals. Des dels 700 euros que molts immigrants de l’Àfrica subsahariana pagaven fa deu anys per arribar en pasteres a les illes Canàries, fins als milers que els reclamen avui a molts refugiats del Pròxim Orient. El relat d’alguns sirians arribats a Itàlia parla de fins a 7.000 euros per persona, i un viatge des de l’Afganistan fins a Hongria pot arribar a costar 10.000 o 11.000 euros, segons un informe de les Nacions Unides. Cada pagament alimenta tota una xarxa de reclutadors, transportistes, facilitadors d’allotjament, intermediaris, organitzadors i financers. Un entramat que fa difícil seguir el rastre dels diners -diu l’ONU-, ja que moltes vegades un petit grup d’immigrants canvien de mans i de màfies durant el trajecte.
LA SEGURETAT. El negoci dels traficants d’esperances enfront del negoci de la seguretat. En l’última dècada, la UE ha deportat milions d’immigrants que no han aconseguit permisos de residència. Tot i que pràcticament cap país fa públics els costos de les repatriacions o de les detencions, les dades recollides per The Migrant Files han permès quantificar en 11.300 milions d’euros el cost d’aquestes expulsions. Frontex -l’oficina de control de les fronteres exteriors comunitàries- portaria gastat un pressupost de 670 milions d’euros, més despeses milionàries en equipaments per a les patrulles de control i les inversions en programes de recerca i investigació destinats a millorar la seguretat en aquestes zones. A més, la UE hauria destinat gairebé 46 milions d’euros a construir centres per a immigrants i refugiats a Líbia i Ucraïna. I 76 milions més per als murs fronterers aixecats a Grècia, Bulgària i Ceuta i Melilla. Diuen els experts que la solució al tràfic de persones és convertir aquest negoci “de baix risc i alt benefici” en una empresa “d’alt risc i baixes compensacions econòmiques”, però aquest no és el camí que s’està construint. De moment, el setge a les màfies ha encarit el preu i també el risc, que assumeixen sobretot els centenars de milers de persones que busquen una vida millor.
