Publicitat
Publicitat

Traïció a Espanya

El títol de l'article d'avui és de l'editorial d'un diari espanyol, de fa pocs dies. El provocà que el conseller Mas-Colell plantés el Consell de Política Fiscal i Financera. Segons el diari, els catalans traïm Espanya en un moment en què se'ns demana respondre a la crisi amb unitat. Trair Espanya, doncs, és no fer el que cal perquè Espanya se'n surti. Trair Espanya, segons el diari madrileny de llarga trajectòria de servei a l'Estat, és no fer costat als interessos espanyols, practicar el victimisme i sucumbir a les pròpies mentides. La traïció, en termes polítics, és un delicte contra la seguretat nacional amb accions que perjudiquen els interessos d'un país. La traïció a l'Estat és un acte punible, desgraciat, brut, deshonest. Més quan l'Estat ens protegeix, quan l'Estat lluita per defensar els nostres interessos, quan l'Estat és el pare i la mare de tots nosaltres tant pel que fa als nostres delers materials com als nostre ser nacional, identitari, cultural. Efectivament, la traïció agafa volada quan els que són cridats a defensar la llengua i la cultura, la trepitgen i la insulten. La traïció es fa gran quan els que tenen el deure constitucional, ètic, moral i el compromís adquirit per haver signat la declaració dels drets de l'home de defensar la llengua catalana a les nostres escoles, la volen condemnar a l'ostracisme. Trair seria dividir-nos minimitzant allò que ens cohesiona i ens fa ciutadans del món. Els catalans, però, no hem de patir. Espanya ens protegeix d'aquests elements indignes.

El paper de l'Estat no s'acaba defensant la nostra personalitat col·lectiva, els nostres més de mil anys de cultura viva, la nostra modernitat que tant ha aportat a les avantguardes del segle passat i a la glòria d'Espanya. L'Estat es compromet amb nosaltres invertint en funció de l'aportació que Catalunya fa a la riquesa espanyola, promocionant el nostre teixit productiu, fent de la fàbrica d'Espanya que som un boló internacional. Recordem com l'Estat ha estat clau per protegir la indústria de l'automoció catalana, tot el que ha fet amb el sector de la motocicleta i l'aposta decidida per la modernització del nostre tèxtil. Sempre al costat nostre, acompanyant-nos, sempre protegint i col·laborant a consolidar el teixit financer que ha d'emparar el creixement econòmic del nostre país. Sí, Espanya sempre ha estat i ha jugat net amb nosaltres, mai no ens ha traït; per això no seguir-la seria tan greu, tan punible, tan justificadament criticable i inacceptable.

Més encara: quan es tracta de les classes treballadores, de la massa d'on sortim la majoria de catalans i de catalanes, què n'hem de dir? La contribució dels treballadors catalans a les arques de l'Estat sempre ha retornat amb escreix a Catalunya. L'Estat ha sabut retribuir adequadament una de les productivitats més altes d'Europa fent que la nostra fiscalitat esdevingués un estalvi veritablement productiu. Espanya hauria pogut ser tan irresponsable com altres estats, en què la productivitat es perdia a subvencionar l'impossible, a fer forat. Els impostos catalans han servit per invertir en hospitals, en carreteres, en vies de tren, en escoles catalanes. L'Estat ho ha volgut així, magnànimament, quan de fet hauria pogut posar-nos la mà a la butxaca, escurar-nos i després, quan s'ho hagués patejat tot, exigir-nos que ens administréssim adequadament. No, Espanya no és així. Això tan sols ho haurien fet traïdors a Espanya, persones imbuïdes d'odi, de nacionalisme queipollanesco , emparadors de les mamarrachadas que de tant en tant denuncien des de Madrid amb el verb fresc i florit que els caracteritza: trens que no van enlloc, plans de desenvolupament que no desenvolupen res de res, infraestructures capitalines que no es poden pagar en deu generacions o aeroports que fan petit el de Pequín. No, Espanya no és així. Espanya no traeix les seves nacionalitats ni les seves regions. Espanya mai no es carregaria la Constitució, ni la Transició, ni el llegat històric dels darrers trenta anys. Espanya mai no es tiraria un tret al peu, ni al cor... Per això és tan comprensible el neguit dels polítics i dels mitjans de comunicació de Madrid davant de la pregunta final: qui ha traït Espanya? En veure's al mirall, tremolen. I menteixen.

Conseller Mas-Colell, no afluixeu. Els traïdors miraran de mentir, d'acovardir, d'atemorir i de guanyar en tots els fronts. No els n'hem de deixar passar ni una, juguem amb el cap fred, recordant, com deia Fuster, que l'heroisme sol ser un mal assumpte, i l'èpica, una droga letal. Vós, que tot sol teniu el prestigi que no té el conjunt de la política espanyola, ho sabeu millor que ningú. Que no ens hi arrosseguin.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT