Publicitat
Publicitat

L' EDITORIAL

Transició massa lenta

La revolta al Caire, com ja havia succeït en el cas de Tunísia, ha enxampat Occident amb el pas canviat, totalment per sorpresa. I el contagi a diferents països àrabs de les ànsies de llibertat, democràcia i millores econòmiques ja semblen una onada imparable. És una bona notícia, també, per als països que la prediquen. Avui els Estats Units i Europa aplaudeixen les demandes populars, després de dècades de no ficar-s'hi quan es tracta d'aliats estratègics com Egipte, en el complexíssim tauler d'escacs del Pròxim Orient. La pressió internacional sobre Hosni Mubàrak perquè cedeixi el poder és inequívoca, però alhora és remarcable la por d'una transició descontrolada. El fet que la secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton, i el seu mediador per a la crisi egípcia hagin apuntat obertament la seva preferència perquè sigui Omar Suleiman, vicepresident pròxim a Mubàrak, qui piloti el procés és revelador. També la cancellera alemanya, Angela Merkel, veu contraproduent anar a unes eleccions a corre-cuita. La diplomàcia entre bambolines s'estima més una reforma des de dins. Caldrà veure si el poble egipci en té prou amb això, cosa que no està gens clara. Els manifestants no volen que la seva protesta sigui flor d'un dia. I Occident haurà de tornar a sortir de la seva letargia d'ambigüitats.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT