Publicitat
Publicitat

L’EDITORIAL

Trasplantaments, un èxit de la sanitat catalana

Del sistema sanitari se n’acostuma a parlar per les males notícies. O si més no per les polèmiques: últimament s’ha parlat molt del col·lapse dels CAP i les urgències dels hospitals a causa de la grip, les llistes d’espera són un assumpte recurrent i no resolt, i venim d’uns anys de retallades que ho han tensat tot. Tot això sens dubte és cert i no es pot ni s’ha d’amagar, sinó que s’ha d’afrontar. I, tanmateix, tenim uns professionals i una estructura sanitària que malgrat els dèficits segueixen sent ben valorats pels malalts i els seus familiars i que, a més, en alguns aspectes, tenen una posició puntera, amb resultats certament espectaculars. Aquest és el cas de la política de trasplantaments, que fa anys que porta un camí ascendent. Ahir es va fer públic que aquest 2016 que ara s’ha acabat s’ha aconseguit un nou rècord: s’han practicat més de 1.000 trasplantaments, cosa que suposa que se n’han fet 2,8 al dia de mitjana. No es pot dir en gaires camps, com passa en aquest, que Catalunya exerceixi una posició de lideratge mundial. I quan passa una cosa així, vol dir que les coses s’estan fent bé i, per tant, és de justícia remarcar-ho.

És més, tot això no seria possible si la donació d’òrgans, imprescindible per seguir el camí emprès, no anés incrementant-se també any rere any. Encara hi ha, però, una llista d’espera de 1.300 pacients. El camí, sens dubte, és la col·laboració ciutadana. Afortunadament, a Catalunya hi ha molt poques negatives dels familiars a donar òrgans en casos de mort d’un parent. Per això no sembla que calgui seguir el camí que ara ha emprès França -on el rebuig és més gran- aprovant una llei que suposa la donació automàtica d’òrgans en cas de mort: tothom serà donant si abans no ha especificat el contrari. De tota manera, és una mesura que no es pot descartar que sigui necessària en el futur, ja que la nostra demografia fa que el nombre de pacients que necessiten un trasplantament creixi més que el d’òrgans disponibles.

Sigui com sigui, estem davant d’una evolució positiva i cal felicitar tots els que la fan possible: professionals i ciutadans. Sobretot perquè és sinònim de qualitat de vida: avui, per exemple, hi ha més persones al carrer amb un ronyó que no és el seu que en tractament de diàlisi, una autèntica excepció mundial.

Més continguts de