Tribulacions d'un toro d'Osborne
Sàpiguen vostès que a Mallorca hi ha un toro d'Osborne, un de sol, plantificat en una vorera de l'autovia que va de Palma a Manacor, a l'altura de la noble vila de Montuïri (Val la pena recordar que aquesta autovia va ser construïda per ordre de sa princesa Maria Antònia Munar i pavimentada i asfaltada per una empresa del seu distingit marit, senyor Miquel Munar. No ho oblidin: Munar i Munar, infra- estructures en família). Originalment els toros d'Osborne eren simples tanques publicitàries d'aquesta marca de xerès, però una sentència de l'any 1997 del Tribunal Suprem (la justícia espanyola, sempre dirimint temes de gran profunditat i projectant una imatge de la magistratura en contínua evolució) els va declarar "figures d'interès cultural i paisatgístic dignes de protecció", atès que amb el temps s'havien imbuït del "sentit estètic i cultural que la col·lectivitat ha atribuït a l'efígie del toro". Olé .
Fa cosa d'un mes, el toro d'Osborne de Montuïri va aparèixer pintat amb els colors de la bandera gai (o GLTB, si ho prefereixen). No era el primer cop que la bèstia troquelada sofria impertinències: grafits amb l'estelada independentista o proclames a favor dels Països Catalans havien desfigurat la seva potent estampa en ocasions anteriors. Però la bandera gai li esqueia especialment bé: amb el seu esclat multicolor, li aportava lluminositat i alegria. I profunditat icònica: tota la tradició psicoanalítica sobre el mascle hispànic, des de Gregorio Marañón cap aquí, ens contemplaven des de la cornamenta del toro majestuosament irisat. Però ai, sempre hi ha ànimes especialment sensibles a l'hora de pair canvis, i vet aquí que diumenge passat una comitiva de ciutadans es va desplaçar fins a l'indret per tal de restituir, amb les pròpies mans, el color negre original al sofert toro d'Osborne. Hi havia tota la fauna habitual de l'extrema dreta insular, i es va llegir un comunicat escrit en heroica prosa (" a los demócratas del embudo no les gustaba que un símbolo tan característico de España tuviera cojones. ¡Manda huevos! "), mentre unes senyores cridaven " ¡Basta ya de mariconadas! ", en una adaptació ad hoc dels postulats de Fernando Savater.
Comandant l'expedició, i això ens va omplir a tots de goig, hi havia els senadors del Partit Popular Joan Fageda i Joan Huguet, que en altres temps havien estat, respectivament, alcalde de Palma (conegut per la seva afició als concursos de bellesa femenina) i vicepresident del Govern Balear. Tant Fageda com Huguet solien representar el sector més moderat del PP balear, i sort n'hi ha. La repintada també va rebre el suport de la no menys moderada Maria Salom, candidata pepera a la presidència del Consell de Mallorca, amb altes possibilitats de sortir elegida. Si és el cas, podrà continuar l'obra de Maria Antònia Munar i protegir el toro d'Osborne de nous atemptats contra la seva integritat simbòlica. O tornar a asfaltar l'autovia, si li ve de gust. En tot cas, visca la dreta berlanguiana. Moderada, això sí.
