Publicitat
Publicitat

Tributs i atributs / El pedregar del PSC

Tributs i atributs

Hi ha una taca d'oli que s'estén d'ençà de la Diada. Diverses persones, d'àmbits molt diferents, m'han dit coses com: "Jo no he votat mai Convergència, però el Mas m'està agradant". O bé: "A mi el Mas no em cau bé, però reconec que els últims dies m'ha sorprès". Es refereixen a la seqüència de l'última setmana. Des de la seva declaració de l'endemà a la sala gòtica, l'esmorzar amb empresaris a Madrid el dia següent (segurament la seva millor actuació) i la posada en escena de la trobada amb Carme Forcadell -al premi de Català de l'Any no cal que s'hi presenti ningú més- fins a la reunió d'ahir a la Moncloa, passant per la presentació dels tributs de Catalunya, l'embrió de la futura Agència Tributària. És remarcable aquesta valentia de Mas i se li agraeix que hagi fugit de l'ambigüitat. Però, em pregunto, quan ha vist la llum? En va tenir prou mirant la manifestació per la tele? Un milió i mig de persones l'han fet caure del llit? I si haguéssim sigut un milió, què? No entenc gaire per què, de cop i volta, té més pressa, fins i tot, que el doctor Broggi. Hi ha alguna variable que se'ns escapa. I no vull pensar que sigui una estratègia electoral, de partit. Havent de renunciar al projecte estrella de la legislatura com era el pacte fiscal i sense el suport d'un PP que no li aprovarà mai més els pressupostos, el president està legitimat per avançar les eleccions i escapçar el mandat a la meitat. Sap que si les convoca ara agafa el PSC per sorpresa i pot arribar a aspirar a la majoria absoluta. Quina paradoxa. El Govern, que havia de ser el dels millors i ha acabat sent immillorable tan sols a l'hora de retallar, podria arribar a sortir reforçat per les urnes. Si tanta tisorada no els penalitza, serà una jugada de geni. Ni David Madí li hauria dissenyat un pla millor.

El pedregar del PSC

Ernest Maragall -tossut, sorrut, irònic- continua sent el Pep Consciències del PSC. Ho va ser per a Montilla quan encara era conseller d'Educació i ara ho continua sent per Twitter, mar i aire. Tant trenca la disciplina de vot al Parlament com es despatxa als nous matins de la COM, que, com el Mister Proper, ha canviat de nom i ara es diu La Xarxa. Ernest Maragall va tornar a posar el dit a la nafra socialista quan ahir va fer dos advertiments sobre la possibilitat que hi hagi eleccions abans d'acabar l'any. El primer lament maragallià és que la falta de temps tornarà ser l'excusa per no triar els candidats amb el procés d'eleccions primàries que va aprovar el congrés del partit. Au revoir , doncs, a la bona idea de fer unes primàries a la francesa. Caldrà convocar un consell nacional per escollir els caps de llista i, automàticament, tornarà a dividir -una mica més- el PSC: entre els del grup del candidat i els anomenats catalanistes , que ja es veuen a venir que els tornarà a tocar esperar el seu torn mentre els va creixent la barba. El segon advertiment de Maragall toca os. Avisa que és un error que, en les properes eleccions, el PSC es disputi el vot amb el PP i no amb CiU, fruit del posicionament unionista del partit després de la manifestació. Retrata fins a quin punt el partit ha perdut la centralitat. Certament, Navarro té més d'un problema. Rubalcaba no l'ajuda a remar pel federalisme i se li està covant l'arròs. Ha esperat massa a fer canvis en el seu equip, no s'ha tingut cura amb Higini Clotas i ara l'enxamparien sense candidats. El PSC ja té, al Parlament, la representació més baixa de la història. Si s'ha de jutjar per l'enquesta d' El gran debate , Pere Navarro encara pot fer bons els resultats de Montilla. Ho diu el refranyer: " Otros vendrán que bueno te harán ".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT