Publicitat
Publicitat

ESMOLET DE PARAULES

Trotskisme

Era un ingredient mític del còctel antifranquista. Enmig de l'assemblea alçava la mà un noiet d'ulleres rodones, "Una cuestión, compañero" , i el teu veí xiuxiuejava: "Aquest és trotskista".

També hi havia el POUM, l'Homenatge a Catalunya d'Orwell, la mort d'Andreu Nin i, per postres, el cop de piolet mortal d'un català a Trotski.

Pel marxisme clàssic l'ordre era aquest: 1) la revolució burgesa derroca el feudalisme, 2) el capitalisme es desenvolupa del tot i 3) la revolta proletària instaura el socialisme. Per Trotski, en canvi, era factible passar de la Rússia feudal dels tsars a un estat obrer.

Però això en feia un experiment que només seria viable si la revolta s'escampava a tot el món. Fins a la mort de Lenin el 1924, el marxisme té com a rival, sigui allà on sigui, el capitalisme: la revolució ha de ser permanent. Llavors sorgeix Stalin amb una idea que era inconcebible: la del socialisme en un sol país.

El trotskisme admetia a contracor el centralisme. Hi veia un mal menor necessari per internacionalitzar la revolta. Quan Stalin renuncia a fer-la, el deixa sense excusa i passa a ser només un flagrant atemptat contra la democràcia.

Pel trotskisme, l'URSS stalinista va acabar sent un règim autoritari que traïa la Revolució d'Octubre perquè es va aïllar. Hi ha, però, moltes raons per creure que els ous del Gulag ja els havia post el bolxevisme que Trotski va contribuir a crear, tot i que n'acabés sent una mena de màrtir per la implacable crueltat de Ióssif Stalin.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT