Tu ets casta, tu no ets casta
Tal com podíem llegir ahir a l’ARA i a l’ARA Balears, el secretari general de Podem/Podemos a Barcelona, Marc Bertomeu, va declarar que CiU “és casta” i que cal foragitar aquesta federació (que, per cert, du molt de camí de deixar de ser-ho) del poder, per donar pas -se suposa- a l’enèrgic impuls regenerador que representa el seu partit, amb el senyor Monedero (que cull els euros a grapades per diverses repúbliques bananeres llatinoamericanes). Així mateix, s’ho va fer venir bé per asseverar que ERC no tan sols és casta, sinó que va “a remolc” d’una formació “corrupta” com CiU.
Una profunda i afinada anàlisi de la realitat política catalana, a fe de Déu. És públic i notori que dins CiU s’han produït múltiples casos de corrupció, i que és un partit que ideològicament se situa al centredreta, de la mateixa manera que ERC també ha tingut les seves corrupteles i que s’enquadra dins el centreesquerra. És igualment conegut que tots dos partits, amb els seus líders Artur Mas i Oriol Junqueras al capdavant, comparteixen i alhora es disputen el lideratge del que coneixem com a procés català, impulsats per una part molt sensible i nombrosa de la ciutadania catalana (alguns calculem que majoritària) i que té com a objectiu final la proclamació d’una Catalunya independent. Són dues forces de la socialdemocràcia que rivalitzen i al mateix temps col·laboren en un projecte polític directament lligat a la noció de la sobirania nacional de Catalunya.
Tot això no agrada al senyor Marc Bertomeu, que no es deu reconèixer com a fill de la casta i, per tant, hem d’entendre que no agrada als dirigents de Podem/Podemos. No els agrada CiU, no els agrada ERC, no els agrada la socialdemocràcia, no els agrada el procés català i no els agrada la idea de la sobirania nacional de Catalunya. Tot això és casta. Sí que els agrada, en canvi, i no hi veuen cap rastre de la casta, l’Euroleague Basketball, màxima competició europea de bàsquet que presideix el papà de Marc Bertomeu, el senyor Jordi Bertomeu, i tampoc no era casta el recentment difunt banquer Botín, la seva filla Ana Patricia i el Banco Santander. Així ho va afirmar fa uns dies Jesús Montero, homòleg de Marc Bertomeu a Madrid, que va dir: “Hi ha dues cultures empresarials: una és casta; l’altra vol contribuir al benestar social, com la família Botín amb el Santander”.
Aquest és casta, aquest no és casta. Així no hi ha manera d’equivocar-se. És el que tenen els idearis arbitraris i dogmàtics. Tampoc no deu ser casta Syriza, amb el seu flamant govern de mascles alfa aliats amb la dreta nacionalista. Alguns ineptes encara no hem entès què diferencia què és casta del que no ho és, i fins i tot comencem a veure en Podem/Podemos una colla de nens de casa més o menys bona a l’assalt del poder. I comencem a sospitar que el que separa la casta del món feliç de Podem/Podemos és el mateix matís que va aportar Betino Craxi per definir el socialisme: “Socialisme és el que fem els socialistes”.
