Tu rai, que t'ho passes bé...
Tanquen la tele i la ràdio de l'Hospitalet, perquè "en temps de crisi no són sostenibles ni prioritaris". Seixanta persones se'n van al carrer, tot i que, per alguna raó, quan s'acomiaden peons d'un mitjà de comunicació hom no sent tanta empatia com quan s'acomiaden, posem pel cas, forners. Els que fan l'ofici d'entretenir-nos (els pallassos, els músics, les prostitutes...) tota la vida s'han sentit dir allò de "Que bé que t'ho passes, hauries de pagar per treballar!" i figura que, genèticament, estan programats per passar gana i penúries. Sens dubte, l'Hospitalet té altres prioritats (el casal d'avis, per exemple, deia l'alcaldessa) i els ciutadans poden viure sense tele i ràdio locals. Per la seva banda, els treballadors es queixen, segons llegeixo, del fet que en època de vaques obeses no es filés prim a l'hora de pagar sous a càrrecs assessors, d'aquests que fan bonic. Conec el cas d'un alt càrrec que va cobrar una pasta llarga per posar en marxa una ràdio municipal. I aviat es va veure que l'única ràdio que havia posat en marxa a la vida era la del seu cotxe. Però això són figues d'un altre Caprabo.
En tot cas, el que trobo molt emotiu, de la notícia, són les paraules de l'alcaldessa de l'Hospitalet. Ha dit que ara "el consistori estudiarà nous mitjans de comunicació via internet" i ha avançat que ella té Facebook i Twitter.
Doncs sí senyor. Amb dos mugrons. La pena és no haver-hi pensat abans. Si tens Facebook i Twitter per què dimonis vols una ràdio i una tele amb periodistes? Tu mateixa pots informar el poble de les rodes de premsa que facis o de qui pronunciarà el pregó de la festa major. Si tens temps, ho publiques al Facebook. I si no, en fas una piulada. Perquè ¿què són una ràdio i una tele locals sinó un instrument al servei del consistori, no?
