Tunísia i la Unió Europea

Per a la història de Tunísia el 2011 sempre serà recordat com l'any de la Revolució del Gessamí, una revolta que va aconseguir l'enderrocament d'una dictadura autocràtica i coercitiva i que va facilitar l'inici d'un procés democràtic caracteritzat per un extens pluralisme d'idees i de partits. El moviment va sorgir dels ciutadans, que amb les seves legítimes demandes de llibertat, solidaritat i dignitat es van convertir en una font d'inspiració per a tota una regió geogràfica, creuant fins i tot les fronteres del món àrab. El cert és que en deu mesos, Tunísia ha aconseguit notables resultats: la llibertat d'expressió i associació, la participació a les principals convencions internacionals sobre els drets humans i un procés electoral net malgrat la difícil situació econòmica del país. De la mateixa manera, Tunísia ha mostrat ser extremadament generosa i solidària vers el poble libi, afectat per una guerra civil. Així, l'excel·lent maduresa política de Tunísia i el seu poble durant aquest període mereix el màxim respecte per part de la Unió Europea.

Amb l'elecció de l'assemblea constituent Tunísia ha entrat en una fase decisiva per a la seva transició política, amb totes les responsabilitats que això comporta. La Unió Europea ha acollit amb satisfacció el resultat de les recents eleccions democràtiques i està disposada a dialogar i cooperar amb el nou govern. En aquest sentit, estic segur que la nova situació del país ens permetrà ser oberts i francs sobre tots els assumptes d'interès comú i que, a diferència del passat, no existiran tabús i podrem expressar lliurement els nostres punts de vista malgrat les diferències. Mentre que fins no fa gaire la UE era un dels principals socis de Tunísia en l'àmbit del desenvolupament econòmic i social, ara i des de l'inici de les revoltes s'ha posicionat a favor de les noves ambicions del país, mitjançant declaracions de suport dels seus alts representants i amb l'oferta d'una aliança per la democràcia i la prosperitat en el marc de la nova política de veïnatge de la Unió. Més enllà del suport institucional i públic, Europa ha ofert una assistència pràctica. Així, s'ha ajudat a la preparació de les eleccions amb la presència de cinc experts que, durant sis mesos, han conduït in situ una missió d'observació electoral. De la mateixa manera, la UE ha facilitat el seu suport per enfortir la capacitat d'acció de diverses organitzacions de la societat civil que han participat activament en la revolució.

En aquest sentit, la UE ha duplicat els seus ajuts per a Tunísia, que han passat de 80 milions d'euros a 160 milions el 2011. Aquest pressupost s'ha destinat a accions per a la recuperació econòmica, l'ocupació, l'impuls de la competitivitat, el desenvolupament de les regions més dèbils, per a la reforma judicial i per a l'assistència tècnica en el procés de recuperació dels actius bloquejats. A més, també cal afegir els ajuts humanitaris, que han mobilitzat un total de 80,5 milions d'euros per gestionar la crisi de refugiats provinents de la veïna Líbia.

Finalment, cal assenyalar els esforços internacionals en el marc del G-8 que ha dut a terme la Unió Europea per als països protagonistes de la Primavera Àrab (Associació de Deauville). En aquest sentit, s'han mobilitzat socis europeus i internacionals perquè donessin el seu suport a Tunísia, mitjançant el grup de treball Tunísia-UE, que, en la seva trobada al setembre, va reunir un gran nombre d'inversors privats i d'institucions financeres internacionals. Durant la trobada, la Comissió Europea va anunciar un esforç econòmic global de 1.000 milions d'euros per a la recuperació econòmica de la zona.

En l'àmbit regional i amb la voluntat d'enfortir la seva relació amb el sud de la Mediterrània, la UE ha proposat noves vies d'acció per donar suport als països que es comprometen, amb convicció, a iniciar un procés de democratització i reforma. En aquest sentit, la revisió de la política europea de veïnatge assenyala el principi fonamental de més per més , que es compromet a oferir més oportunitats per a la cooperació i més suport econòmic als països associats que més es comprometin i més avancin en el camí de la democratització i la reforma de la governança, tenint en compte sempre el respecte de les llibertats i valors universals. Si bé és cert que la UE no vol actuar com a jutge, cal fer diferència entre els països que respecten els compromisos presos cap a la seva població i la comunitat internacional i aquells que no ho fan.

Precisament en aquest sentit i en reconeixement dels evidents progressos que s'han dut a terme a Tunísia des de la revolució, la Unió Europea ha decidit que Tunísia sigui el principal beneficiari del programa Spring, que dóna suport a associacions, processos de reforma i creixement inclusiu. Al mateix temps, també s'han iniciat les negociacions per aconseguir una relació de col·laboració en mobilitat i un acord de lliure comerç profund que augmenti les oportunitats dels ciutadans i les empreses. L'objectiu final és establir una associació privilegiada entre la Unió Europea i Tunísia.

Ara els reptes per reforçar la democràcia passen per intervenir en àmbits tan diversos com l'enfortiment de la llei, la reforma judicial, la lluita contra la corrupció, l'ocupació juvenil, el desenvolupament de les zones interiors més deprimides i la millora de la protecció social i els serveis bàsics. De la mateixa manera, és essencial que Tunísia dugui a terme una supervisió permanent dels drets humans i les llibertats fonamentals, sobretot pel que fa a l'expressió, l'associació, la religió, la premsa i els drets de les dones.