Última crida

Entre la petició de “diàleg sincer” i l’anem passant es va desenvolupar la intervenció aquest dilluns a l’Ajuntament de Madrid del president de la Generalitat. Carles Puigdemont va anar a la capital espanyola a fer el seu últim “Escolta, Espanya” acompanyat del vicepresident Junqueras i el conseller d’Exteriors, Raül Romeva. Va defensar que el diàleg polític és possible i va oferir i reclamar la voluntat necessària per establir una taula de negociació. Puigdemont va dir a Rajoy que la millor de les opcions per a les dues parts és un referèndum pactat, i va advertir que no li resultarà fàcil desplegar prou poder per impedir un referèndum quan sigui convocat.

D’una banda, una petició de diàleg sincer i obert. De l’altra, la determinació de convocar el referèndum assumint les seves conseqüències jurídiques per a tota una generació política. La via del diàleg estarà oberta fins a l’últim minut, però el compte enrere ha començat. Referèndum o referèndum. La prèvia havia sigut una intervenció de Rajoy parlant de “disparate” i “delirio jurídico” per la publicació d’una presumpta versió de la llei de transitorietat. Els dos governs estan en plena batalla per la narrativa que portarà a l’enfrontament de legitimitats amb la convocatòria del referèndum. A Catalunya hi ha una més que sòlida majoria que vol votar el seu futur i no té por de les amenaces. Però caldrà vigilar que, en nom de la democràcia i l’excepcionalitat, no acceptem violentar-la. Si més no, aquest és el relat que faria servei al govern del PP.