La Unió Europea i Alemanya han de prendre una decisió
El perill de tornar al punt de partida, a l'inici de la crisi provocada per la fallida dels grans bancs nord-americans ara farà tres anys, és més que evident. El baix creixement de les economies occidentals, ofegades per les muntanyes de deute de les administracions públiques, les empreses i les famílies, pot acabar en una segona re cessió que seria molt més greu que la primera perquè els estats ja no poden endeutar-se més.
Als Estats Units la situació és delicada, perquè el model seguit des de la Segona Guerra Mundial ja no funciona. Des de fa més de 50 anys, els EUA han exercit de motor de l'economia mundial en gran part per la fortalesa del dòlar. Tothom ha volgut finançar la despesa dels nord- americans comprant el seu deute en bitllets verds. Ara els EUA no poden continuar igual i el seu creixement és mínim.
Però els EUA compten amb una Reserva Federal i un Tresor. Tenen uns instruments que són dramàticament necessaris a Europa i que la cruesa de la realitat fa cada dia més evident que s'han de posar en marxa. La Unió Europea ha de saber que no li queda cap més camí. L'estat més potent, però, és Alemanya, que ha acabat imposant la constitucionalització de l'estabilitat pressupostària a països com Espanya, i que té un Tribunal Constitucional que vigila si les ajudes alemanyes a Grècia s'ajusten o no a la llei. La Unió Europea en el seu conjunt, amb Alemanya en primer lloc, han de prendre, doncs, una decisió.
Els estats que en formen part no poden estar pendents de la histèria dels mercats, de les borses i dels inversors en una cursa sense fi. I sembla evident, la majoria d'experts així ho corroboren, que la creació dels eurobons, amb un deute comú europeu, podria ser una de les solucions. El món camina cap a tres grans zones econòmiques, dirigides pels Estats Units, la Xina-Japó i, fins ara, Europa amb l'euro com a gran conquesta. La UE i Alemanya han de saber si volen ser realment una d'aquestes tres potències.
