Publicitat
Publicitat

EL CONCEPTE L' EDITORIAL

Tragèdia al Japó, debat nuclear

Fusió tant és el pas de sòlid a líquid com la unió de dos àtoms per formar-ne un de més pesant, que és el procés que es dóna al sol. Quan parlem de perill de fusió del nucli d'un reactor, temem que passi de sòlid a líquid per les altes temperatures i deixi escapar la radioactivitat. Però l'energia de les centrals és per fissió: la divisió d'un nucli atòmic. La fusió és, doncs, tant el somni com el malson nuclear: en un sentit ens capturaria un tros de sol; en l'altre, crea un Txernòbil.

El drama humà i material produït pel terratrèmol de divendres al Japó, i sobretot pel posterior tsunami, ha derivat ràpidament en una crisi mundial de confiança en l'energia nuclear. L'aparent pèrdua de control dels sistemes de seguretat de la central de Fukushima, en un dels països més ben preparats per resistir sismes, ha projectat sobre l'opinió pública internacional l'ombra d'un segon Txernòbil i ha tornat a fer present entre els nipons el record d'Hiroshima. La situació dramàtica -amb milers de morts i desapareguts i milions d'afectats- en la qual el Japó ha hagut d'afrontar aquesta por radioactiva no justifica les contradiccions i la manca de transparència amb què el govern nipó ha gestionat l'assumpte. Tot indica que no s'ha sabut trobar l'equilibri, sempre difícil, entre la responsabilitat d'evitar el pànic i la necessitat d'actuar amb contundència i d'informar amb precisió. Tant és així que s'ha escampat a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials una mena de psicològic tsunami radioactiu que ha portat la mateixa Agència Internacional de l'Energia Atòmica a reclamar dades fefaents sobre la situació de Fukushima; i a la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha reunir d'urgència un gabinet de crisi del seu govern. El Japó necessita suport i solidaritat; la comunitat internacional necessita seguretat nuclear.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT