Publicitat
Publicitat

Us puc explicar Què he dinat?

Doncs en català normatiu no ho puc fer. Ni què he dinat, ni què he esmorzat, ni què he berenat, ni què he sopat. El que sí que us puc dir és què he menjat per dinar. I l'explicació és ben fàcil: històricament aquests verbs han si gut sempre intransitius. El que menjaves no en podia ser l'objecte directe. De fet, més antigament, els catalans no dinaven sinó que es dinaven , igual com avui encara podem des dejunar-nos. Un reflexiu lògic si tenim en compte que el dejú, com la gana, és dins nostre.

I dic històricament perquè avui som majoria els que diem què hem dinat. Que en això hi ha influït el castellà és difícil de negar: les altres llengües del nostre entorn no ho po den dir. Però no sembla que fer el canvi ens hagi violentat: sembla que el castellà només ens ha empès a fer el que podíem fer tots sols. La nova transitivitat ha quedat tan integrada al tot orgànic de la llengua que els catalans menys interferits es queden parats quan un dia els diuen que és un castellanisme.

Si això passa, i això ho ha de demostrar un estudi estadístic, ens hauríem de preguntar si el cost de contradir una intuïció tan general no és exagerat; si el català no té ja massa fronts oberts per corregir el que ha integrat. En tenc la correcció més com una suma de sensibilitats que d'erudició. Als llibres d'estil, com a avantguarda normativa, els toca fer el primer pas. Si m'ho pregunteu a mi, crec que us puc explicar què he dinat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT