Publicitat
Publicitat

L' ASCENSOR

València

Pablo La Parra puja a l'ascensor. Va ple. Amb un somriure educat demana que li facin una mica d'espai per poder entrar. El Pablo ha sortit als diaris després d'haver rebut el Premi al Rendiment Acadèmic Universitari de mans del president Alberto Fabra. Hi ha sortit no tant pel premi com perquè va gosar interpel·lar la màxima autoritat per l'actuació de la policia en les recents manifestacions d'estudiants. El Pablo és llicenciat en història de l'art i prepara el doctorat a la Universitat Pompeu Fabra. Ha recollit tots els premis al bon estudiant que es fan i es desfan: matrícules d'honor, premi nacional de batxillerat, número u de totes les promocions...

A l'ascensor hi ha deu persones més, totes encorbatades. El Pablo, un noi informat, ha posat uns ulls com unes taronges quan els ha anat reconeixent a tots. Són Josep Maria Felip, set vegades conseller i carnet de cinc o sis partits; Alexandre Català, subsecretari de Cooperació; Marcial López, de la fundació Cyes; Arturo Tauroni, de la fundació Hemisferio; el seu germà César Augusto -un nom bonic-; Marc Llinares, subordinat de Felip; Fernando Cañete, de Sistemas Inelme, i uns quants més, és igual. Són els deu detinguts per l'enèsim cas de corrupció al seu país. Els acusen d'haver desviat fons que havien d'anar per a cooperació amb el Tercer Món cap a butxaques del Primer Món, concretament les seves. Què hi fan tots aquí dins? Què hi fa ell, allà? El fet és que l'ascensor va al límit de càrrega i el Pablo se sent oprimit, fins i tot té la sensació que algú està ficant la mà a la seva motxilla... I ara, com en aquell anunci, quan creus que ja ho tens tot, les coses encara poden millorar: l'ascensor s'atura entre dos pisos.

I mentre l'aire es va carregant, el Pablo pensa que no pot ser veritat el que li està passant, que són imaginacions seves, que no pot estar tancat aquí amb aquesta penya, que el seu petit país no és així, que en qualsevol moment es despertarà i aquests homes ja no seran allà, aixafant-lo, que tot plegat només és una metàfora desafortunada.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT