Publicitat
Publicitat

Valencians, voteu Al Tall!

"Déu em done inspiració / per a poder explicar / la vida d'un pecador / que du la ruïna al poble / governant amb confusió ". Aquesta és la primera estrofa del Romanç contra Camps , que, com el seu títol indica, és un romanço que el benemèrit i veterà grup de folk valencià Al Tall ha compost amb motiu d'aquesta campanya electoral que tenim a mig patir, i que al País Valencià és de pronòstic reservat: per poc que l'encertin els sondejos, Francisco Camps repetirà com a president de la Generalitat amb majoria absolutíssima, fins i tot a desgrat de les preferències de don Mariano, que com sempre es mira el panorama com si no anés amb ell.

Tot indica que els valencians votaran Camps en massa i sense vacil·lacions, i això és precisament el que la gent d'Al Tall es proposa d'impedir en la mesura que puguin: el Romanç contra Camps és un cant de resistència. Tant és així, que Al Tall no demanen el vot per a ningú: es limiten a sol·licitar als seus conciutadans que recapacitin i s'abstinguin de donar el seu suport a Francisco Camps i a tal efecte enumeren, estrofa rere estrofa, els motius per seguir el seu consell. El tancament de TV3 i la fustigació contra Acció Cultural, la persecució contra l'escola i els mitjans de comunicació en valencià, la corrupció, la mala gestió i/o els fastos en què el govern del PP dilapida els cabals públics en benefici dels amiguitos del alma habituals (America's Cup, visites papals, etc.) van desfilant per les veus dels membres d'Al Tall a manera d'argumentari per demanar al públic que votin el que vulguin, sempre que no sigui Camps. La meva estrofa preferida és la que sintetitza aquest missatge i, a més, especifica que no hi ha rancor en el romanço: " Disculpeu Francisco Camps / si sou gent de bona traça / i al cor guardeu pietat, / però fugiu de votar-lo / que ens durà calamitats ". Com demanava Tàcit, sine ira et studio . No votar Camps com un exercici de ciutadania responsable, als antípodes de cap foguerada visceral.

El susdit Mariano Rajoy, quan encara era amic de Camps, el va titllar de ser "l'home més honrat d'Espanya", fet molt difícilment controvertible, com l'evidència que també deu ser un dels polítics més dadaistes d'Europa. Que la llista electoral que encapçala sigui una mena de cartell dels més buscats per l'FBI el converteix en un dirigent amb molts flancs presumiblement dèbils, però la trista veritat és que els grups de la lleial oposició, començant per un PSOE valencià cada dia més desdibuixat, no han sabut trobar-los ni molt menys atacar-los. Com probablement també succeirà a les Balears, si el PP guanya no és perquè tingui un electorat d'una lleialtat monolítica, sinó perquè els seus oponents no han sabut plantar-li cara ni estar a l'altura. Vergonya, cavallers, vergonya, com també canten Al Tall. Que la Verge dels Desemparats, que surt invocada al Romanç contra Camps , hi faci més que nosaltres, que no n'hem sabut més. I si fins i tot la Mare de Déu ens jutja, per inútils, indignes del seu socors, doncs podem anar-nos-en a fer la mà.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT