Veneçuela davant el repte del Postchavisme
El vicepresident veneçolà, Nicolás Maduro, va comparèixer ahir a la nit per anunciar amb la veu trencada la mort d'Hugo Chávez a causa d'un càncer i per fer una crida a la pau i a la concòrdia entre els veneçolans. Ell serà l'encarregat de pilotar el país després de la desaparició d'un líder tan carismàtic que és, sens dubte, un dels protagonistes principals de la història recent de l'Amèrica Llatina. Ja hi haurà temps per fer un balanç del seu mandat, ple de llums i ombres, però d'entrada cal reconèixer que el líder bolivarià, malgrat els tics populistes i autoritaris, ha mantingut fins a l'últim moment un suport majoritari entre la població veneçolana, que li va renovar la confiança en les eleccions del mes d'octubre.
El repte de Maduro es presenta ara com a titànic. I els primers símptomes no són especialment esperançadors. Poques hores abans d'anunciar la mort de Chávez, el vicepresident va afirmar que la malaltia era obra dels "enemics de la pàtria" i va acusar els Estats Units d'estar al darrere d'una maniobra per desestabilitzar el país. Tot plegat fa pensar que el règim veneçolà ha decidit recórrer a la teoria de la conspiració i convertir el comandante en una víctima de l'imperialisme nord-americà. És evident que a Chávez no li faltaven enemics (la mateixa CIA té un historial macabre a l'Amèrica Llatina), però de moment ahir el govern veneçolà no va mostrar cap prova que avali aquesta acusació.
Tot apunta que Maduro i la resta de capitostos de la revolució pretenen convertir Chávez en un màrtir per legitimar així la seva continuïtat al poder, és a dir, una mena de chavisme sense el seu fundador i màxim ideòleg. Difícilment, però, podran continuar com si no hagués passat res.
Veneçuela ha de ser capaç de fer el trànsit al postchavisme amb normalitat i escrupolositat democràtica. Si el govern té alguna evidència, que l'ensenyi. Si no, ha d'actuar amb la màxima transparència i respecte a la legalitat i a la voluntat popular.
