Publicitat
Publicitat

Verificadors

Aquesta setmana, un editor de la revista nord-americana The Atlantic , sempre recomanable, recordava que a la seva primera feina en un diari local de Washington (el Washington City Paper ) les normes sobre la informació fidedigna eren ben clares: "Si t'equivocaves, el redactor en cap et convocava. Si feies un segon error, el to de la xerrada era desagradable. Si reincidies et posaven sota severa observació. Un altre error en un període d'un any, i la porta s'obria".

La figura dels "verificadors", molt coneguda a la premsa americana, ha mantingut i manté un paper de control de qualitat molt important a les redaccions de diaris i revistes: obliga a comprovar les cites, s'assegura que les dades i els fets explicats siguin correctes i que no es tergiversin les informacions.

Malauradament pels lectors (i també pels periodistes), l'escanyada general que es viu en el sector de la comunicació ha fet reduir els recursos que es dedicaven a aquesta feina, malgrat algunes excepcions lligades als mitjans de màxima qualitat. Fa poc, en ser interpel·lat pel seu servei de verificadors, un relacions públiques de Newsweek s'excusava davant la publicació Politico tot dient que "actualment, nosaltres i moltes altres publicacions confiem en els nostres periodistes i comentaristes a l'hora de transmetre material correcte".

Curiosament, però, mentre aquests verificadors discrets i a l'ombra van a la baixa, uns altres surten a la superfície, i amb ganes de polèmica. Entre altres motius, la campanya per les eleccions presidencials de novembre als Estats Units passarà a la història pel paper dels nous "verificadors". Diversos mitjans han posat bones plomes i excel·lents reporters a comprovar dades, informacions i afirmacions d'ambdós candidats i dels seus primeres espases. Amb l'arrencada de les convencions republicana i demòcrata se'ls girat una feina que, de fet, se suma a la d'un bon nombre "d'organitzacions de verificadors" que asseguren voler servir la ciutadania i que, immediatament després de cada discurs, intervenció o anunci publicitari dels dos partits, alimenten la xarxa amb comentaris i informacions sobre incorreccions en els missatges dels polítics. Alguna, com ara fact.check.org , té una sòlida experiència en aquest camp. Creada el 2003, va ser molt activa en la campanya del 2004. Politifact.com , una altra de similar, va ser creada especialment per verificar la del 2008.

Glenn Kessler, experimentat corresponsal diplomàtic de The Washington Post , sempre s'assegurava que la informació que volia publicar fos contrastada i certa. Durant anys no va dubtar en trucar-me o escriure'm correus electrònics per verificar informacions complexes o contradictòries. No em va sorprendre gens veure'l nomenat "verificador" de la campanya del 2012. Tampoc em sorprendria que a hores d'ara el seu posat tranquil i assossegat s'hagi alterat. Sobretot després del discurs que el candidat a la vice-presidència pels republicans, Paul Ryan, va dirigir a la convenció a Tampa. La majoria de comentaristes a les ràdios i a les TVs van presentar la seva intervenció com la revelació d'un gran polític que fins i tot posava el propi candidat, Mitt Romney, en el "difícil paper d'haver-lo de superar".

Amb un gran do mini de l'escena, referències a l'entorn familiar -sobretot a la seva mare vídua des de jove- i frases implacables contra el president Obama i el dèficit desbocat, Ryan va ser l'estrella dels mitjans de comunicació audiovisuals. Una estrella que va durar poc. La subsegüent columna de Kessler va ser demolidora, així com els comentaris d'altres verificadors: fets tergiversats, dades incorrectes, contextos ignorats. Els titulars no deixaven dubtes: "Ryan traeix la veritat", "Més enllà de la manca d'honestedat" o "Un discurs que porta a tergiversacions". Només la premsa més dretana va passar per alt les inexactituds. El més rebatut van ser les crítiques a les retallades d'Obama als ajuts socials, quan ell com a congressista les havia votat. També es va cridar l'atenció sobre el fet que Ryan denunciés, davant d'una audiència liberal, els massius estímuls a l'economia durant l'any 2009, quan ell els havia reclamat pel seu Estat, Wisconsin. La maquinària republicana va frenar i el discurs del candidat Romney va ser més refinat.

Però va ser un fre, no un canvi d'estratègia. "No deixarem que els verificadors ens dictin la campanya que hem de fer", ha declarat un dels assessors republicans: creu que a força de repetir les coses el públic les prendrà com a veritats, mentre que els articles dels verificadors són plens de lletra menuda de difícil comprensió.

Caldrà veure quanta feina els donen aquesta setmana els demòcrates.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT