Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Veritats relatives, provisionals

Una veritat que des d'ahir ha passat a ser relativa deia que organitzar un acte públic a l'hora que juga el Barça és garantia de fracàs. Em va semblar una prova més del fenomen Wikileaks veure davant nostre, mentre els de Guardiola empataven a zero, més de 200 persones pendents d'un debat a Esade en companyia de Lluís Foix, Vicent Partal, Esther Vera, Marta López i Vicente Jiménez, el periodista d' El País que gestiona les filtracions de moda. Ens toca reflexionar en rigorós directe sobre fets brutals de fa quatre dies, a emissors i receptors ens uneix un mateix desconcert i les conclusions són, per força, provisionals. I una de les poques veritats en què crec és que el que estem vivint és revolucionari i irreversible. Cal mirar endavant sense fugir endavant. Cal aparcar com a relíquia del passat l'obsessió dels poders pel control de la informació. La persecució a Assange és un intent tardà i desafortunat de control en el sentit antic del terme. Això sí, hem d'aspirar a gestionar la informació, a gestionar amb responsabilitat una realitat accelerada (i el que ens espera). Per fer-ho no són bones ni les eufòries ni les paranoi es, ni cal celebrar com a èxits ni com a fracassos els canvis o les noves fonts. L'èxit o fracàs vindrà en funció de l'ús que en fem. Som comunicació, i ho som en evolució constant. És el més apassionant i vertiginós que es pot viure. Però cordem-nos els cinturons.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT