Publicitat
Publicitat

EN BLANC I NEGRE

Vestida de nit

"Pinto les notes d'una havanera blava com l'aigua d'un mar antic. Blanca d'escuma, dolça com l'aire, gris de gavina, daurada d'imatges, vestida de nit... "

L'escolto mentre escric i en realitat no caldrien més paraules que les seves, cantades amb un art que costa descriure de tan lluny com arriba.

Vaig sentir la Sílvia Pérez Cruz per primera vegada un dia de tardor en un petit local on el públic s'amuntegava. Els organitzadors no havien previst l'èxit rotund d'assistència i gairebé no s'hi cabia. La seva veu i la manera d'interpretar les cançons van captivar la platea des del primer acord. I és que escoltar-la cantar és un regal per als sentits que ningú s'hauria de perdre, un llibre d'excel·lent poesia que es llegeix a poc a poc, una pintura de colors subtils, trencats i imponents. En directe, el seu art es desplega de la manera més natural, com si el miracle d'atrapar el públic irremeiablement no costés més que pujar dalt l'escenari i deixar-se portar.

Fa que tot sembli fàcil, quan en realitat el que aconsegueix demana dosis altes de virtuosisme i sinceritat, perquè traspassa les fronteres de la tècnica per deixar a la intempèrie només emocions que passen de la rialla al plor en qüestió de segons.

De fet, si Ulisses encara viatgés pel món de retorn a la seva promesa Ítaca, hauria d'anar amb compte de no topar amb la Pérez Cruz i el seu cant de sirena, no fos cas que perdés el vaixell endut per la cadència d'aquesta veu ancestral.

El món ha tornat a engegar-se i els diaris només parlen de crisi. La cançó que els seus pares van escriure un dia, titulada Vestida de nit i cantada per ella, em fa pensar en els dies passats prop del mar d'aquest estiu que ja s'acaba... Potser és per això que avui, escoltant-la, he tornat a la platja on ella canta convertida en escata "tot enfilant-se a l'onada més alta" .

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT