Via estreta
Espanya afronta una insòlita repetició electoral i Catalunya podria trobar-se en una situació semblant d’aquí tres mesos. ¿Fracàs dels partits polítics, incapacitat d’assumir els seus compromisos i obligacions? És possible, però sobretot impotència de la política, emmanillada pels poders contramajoritaris supranacionals, i fractures socials, la generacional en lloc destacat.
L’endemà del 20-D el discurs benpensant va fer de la transversalitat l’horitzó insuperable del nostre temps. Facin govern amb allò en què estan d’acord i deixin de banda les qüestions en què discrepen. Però les discrepàncies acostumen a estar en les qüestions importants. De què serveix la política si no és capaç d’afrontar-les? En aquest esperit, semblava que l’intent de C’s i PSOE tindria premi. I de moment se l’enduen PP i Podem. La campanya arrenca polaritzada entre Rajoy i Iglesias. La societat espanyola és al centre, diuen les enquestes, però el centre és descolorit, i a l’hora de la veritat no se’l veu. I sempre s’acaba tornant a l’eix dreta/esquerra, per molt que diguin que està superat. La regla de la democràcia és la meitat més un, que condueix inevitablement a la polarització. Tornem a estar com abans del 20-D però amb els rols canviats. Podem roba la icona de l’alternativa al PSOE. Tots contra Podem és la consigna. El poder de Madrid és incapaç de fer bandera d’una democràcia que incorpori els presumptes antisistema al sistema. Prefereixen seguir en la democràcia de via estreta.
Hi ha moltes ganes de dir que els nous partits cada cop es comporten més com els vells. Certament, hi ha vicis espontanis de la política que s’encomanen ràpidament. Però la demografia no enganya. PP i PSOE recolzen en la part alta de la piràmide d’edat. Podem predomina entre els joves i C’s és fort a la part central. Els joves no s’identifiquen amb PP i PSOE. Els veuen antics, però sobretot senten que, preocupats per protegir els grans, els han deixat sense expectatives. El bipartidisme, cada cop més curt de mires, va excloure les noves generacions. I ara ho paga. La democràcia necessita guanyar ample de via.
