Publicitat
Publicitat

Viacrucis per als cristians d'Iraq

El passat 6 de desembre, els cossos del matrimoni cristià de Samira Sabri, de 73 anys, i Hikmet Sammak, de 83, jeien sense vida enmig d'una bassa de sang a casa seva, a Bagdad. Tot va començar el 2003, quan quatre il·luminats i grans defensors dels valors democràtics es van reunir a les illes Açores i van decidir salvar el poble iraquià de la tirania del seu ja caducat aliat, Saddam. A més, volien salvar el món de la creixent amenaça de l'extremisme islàmic i posar a ratlla l'ambiciosa revolució xiïta a l'Iran. La primavera d'aquell any, van envair l'Iraq i, des d'aleshores, el país ha caminat amb passes accelerades per convertir-se en una nova societat on regna la llei islàmica.

Efectivament, aquells genets de la democràcia han aconseguit molts avenços a l'Iraq d'avui dia. Coses com ara totes aquestes: un govern controlat per l'Iran. Una escolarització que no arriba ni al 10% de la població. Manca de seguretat, aigua potable, electricitat, sanitat pública i tots aquells serveis dels quals gaudien els iraquians abans de la salvació. Omplir el país de terroristes vinguts d'arreu amb un balanç de desenes de víctimes cada dia. Crim organitzat, segrestos i droga abundant per a una societat que la desconeixia. Prohibir la venda d'alcohol a gran part del país. Destruir les estàtues que decoraven l'entrada de l'Escola de Belles Arts a Bagdad. Clausurar els clubs socials dels col·lectius professionals de metges, escriptors... Resumint, han aconseguit afegir un nou país, en aquest cas estripat, a la llista dels països islàmics que tant els agrada tenir com a aliats. Però el que pot semblar més sorprenent de tot el que han aconseguit és que la comunitat cristiana, que era de l'entorn d'un milió i mig de ciutadans el 2003, s'hagi reduït a menys de mig milió.

Des del 2003, 52 esglésies i monestirs han estat atacats amb explosius. Més de 900 cristians han estat assassinats i centenars segrestats. El diumenge 31 d'octubre, el dia de Tots Sants a Orient, uns encaputxats van entrar a una església catòlica a Bagdad durant la missa i, després de cinc hores de terror, en què van matar dos capellans i desenes d'assistents , van fer explotar els seus cinturons. El resultat va ser de 48 morts i un centenar de ferits. Els dies següents, desenes de cases de cristians a Bagdad van ser atacades amb explosius que van causar diverses víctimes mortals. A Mussol, molts cristians han estat assassinats als seus negocis o a casa seva. França primer i Itàlia més tard van acollir els ferits de l'atemptat de l'església i els van oferir tractament gratuït. França, fins i tot, va oferir asil a les famílies de totes les víctimes. A l'Espanya catòlica no s'ha mogut ni un dit. No l'han mogut ni tan sols els defensors del catolicisme que van enviar els soldats espanyols, en contra de la voluntat popular, a salvar els iraquians. Això sí, mentre els catòlics iraquians es dessagnaven, ells criticaven el president de l'Estat per no presentar-se davant el Papa. No ha estat a l'altura, van dir. Cal dir que la República Islàmica de l'Iran ha condemnat els atacs als cristians i els ha ofert protecció.

Més de 700 famílies cristianes van fugir de Bagdad i Mussol durant el mes d'octubre per refugiar-se als pobles cristians al Kurdistan. Samira i Hikmat van decidir tornar a Bagdad a vendre els mobles i tot el que es podia vendre. Ho van anunciar i, a la tarda, s'hi van presentar tres homes i els van degollar en forma de creu a casa seva i els van clavar més de 50 punyalades al pit. No només els van matar. Els odiaven.

Ara els cristians iraquians es debaten entre quedar-se a la terra on han viscut des de fa dos mil anys o fugir, fent bo així el projecte de buidar la zona de presència cristiana. La majoria volen quedar-se, si poden, però aquest Nadal estan de dol. Han decidit no celebrar les festes. Tampoc celebraran la Missa del Gall. Aniran a missa el matí del 25, segurament vestits de negre, mentre els il·luminats de les Açores estaran donant les gràcies al Nen Jesús per haver-los guiat i, probablement, li retrauran que no els hagués avisat que els seus serveis d'intel·ligència els estaven enganyant.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT