Vint anys d'èxit

La Marató de TV3 ha tornat a ser un èxit televisiu rotund però sobretot un motiu d'orgull per al país. I ja són 20 anys seguits d'èxit. Emociona. A mi el que més m'impressiona, però, no són les xifres d'audiència, que també. No són els milions que es recapten, que també. A mi el que em deixa del tot bocabadat és l'enorme capacitat de mobilització que té La Marató. És absolutament increïble com la societat civil té marcat en vermell el dia de la solidaritat a Catalunya. Cita ineludible i inexcusable. Resulta commovedor comprovar que ja fa mesos que hi ha gent que munta activitats de tota mena i arreu del país per recaptar fons per a aquesta Marató que senten com a seva. Grans i petits. Particulars i associacions amb l'única motivació que la il·lusió per formar part d'un gran projecte que és gairebé únic al món. Digne d'estudi. Amb activitats petites o més ambicioses. Això és igual. Participant, que això és el que compta. I la qüestionada, i amenaçada, televisió pública fent una funció més pública que mai. Amb convenciment malgrat els núvols negres que ja fa dies que hi ha sobre Sant Joan Despí. Potser La Marató de l'any vinent serà per recaptar fons per salvar el model de televisió de TV3. Qui ho sap? O per salvar la sanitat pública. O senzillament, per reflotar les esgotades finances de la Generalitat. No avancem retallades. Aquesta Catalunya que alguns titllen de manera habitual i demagògica de poc solidària i garrepa, torna a trencar tòpics malgrat la crisi. Com diria un senyor que es banya en xampany, que n'aprenguin! Ei, i en un determinat moment del dia, al matí, el totpoderós Barça jugant la final del Mundial de Clubs a Telecinco amb la narració desganada de J.J. Santos. Dura competència. Així encara té més mèrit. De fet, els jugadors del Barça podien haver sortit amb un logo de La Marató a la samarreta i això ja hauria estat la cirereta del pastís. Per molts anys, solidaris!