Publicitat
Publicitat

Visca els reis... Mags

Jo, què volen que els digui. Tot i les opinions de determinada pijo-progressia que sovint pixa fora de test i que confon massa vegades els alls amb les cebes, a mi m'agrada la nit de Reis. I també tota la litúrgia que comporta la visita de tan entranyables personatges: des de la cavalcada i els patges, fins a l'obertura dels regals i el carbó de sucre. M'agrada veure els rostres dels nens, marcats per la il·lusió d'una nit màgica en què no hi ha lloc ni per a Tribunals Suprems o Constitucionals ni per a altres torracollons amb els quals ensopeguem ara i adès en la nostra vida quotidiana.

A diferència de les pobres castanyeres, que en cosa de pocs anys han vist com l'inefable Halloween se'ls menjava el terreny, els reis -i també el tió, o la tronca, com l'anomenem al Pallars- continuen mantenint amb èxit el seu pols contra l'intrusisme del Pare Noel. Parlo d'aquell senyor rodonet de galtes rogenques i veu de portar una copa de més. Una icona que clava les seves arrels en un bisbe turc del segle IV que, ben barrejat amb diversos mites escandinaus, va arrelar amb força al centre i el nord d'Europa durant l'època medieval.

Precisament, van ser emigrants holandesos els que es van endur la vella tradició cap a Amèrica. I des d'allà, ja al segle XX, el personatge va retornar amb més força que mai cap a Europa. Això sí, convenientment pintat de vermell pel poderós màrqueting de la Coca-cola, la beguda refrescant més poderosa de les que es fan i es desfan.

I els Reis Mags? Quin és l'origen dels Reis Mags? Si en busquem alguna referència en els evangelis canònics, hi trobarem ben poca cosa. Només en el de Mateu llegirem de manera succinta l'arribada a Betlem d'uns savis (no pas reis) procedents de terres orientals. Segons l'evangelista, els nouvinguts (no diu quants) no van visitar Maria i el seu fill en un estable o una cova, com s'escenifica en la majoria de pessebres actuals, sinó en una casa d'aquesta població palestina. Finalment, el concís Mateu informa que -abans de marxar cames ajudeu-me per la mala llet que gastava el maligne Herodes- els savis van deixar tres regals al nen Jesús: or, encens i mirra.

Per cercar noves dades sobre els orígens de la llegenda dels Reis Mags haurem de submergir-nos en els anomenats evangelis apòcrifs (uns textos no acceptats com a bons per l'Església, tot i que van ser escrits si fa no fa a la mateixa època que els oficials). Així, mentre l'evangeli àrab de la infància explica que Maria va correspondre a l'amabilitat dels visitants oferint-los uns bolquers del seu fill, el de pseudo-Mateu informa que els mags van conèixer Jesús quan aquest ja caminava (tenia dos anys). Fins i tot, un evangeli sirià burxa en el conflicte entre civilitzacions i relata que els mags eren tres prínceps procedents de la Pèrsia de Mahmud Ahmadinejad! La major font d'informació és, però, l'evangeli armeni de la infància, que situa el naixement de Jesús en el dia 6 de gener i la visita dels mags tres dies després. Segons aquest text, es tractava d'una triada de germans i reis: Melkhon, sobirà de Pèrsia, Gaspar, monarca dels indis i Balthasar, líder dels àrabs. Tots ells haurien sortit de casa quan l'esperit sant els hauria anunciat el peculiar embaràs de Maria. El viatge, que segons el text va transcórrer a pleret, ja que va durar nou mesos, el van fer acompanyats de dotze capitans i dotze mil soldats, que van tenir més d'un problema amb les forces de l'omnipresent Herodes.

A partir d'aquí, el temps i l'habilitat cristiana han anat modelant una llegenda que ha perviscut amb sensibles canvis al llarg dels segles. Per exemple, la iconografia definitiva dels Reis Mags, amb la representació de Baltasar de color negre, va quedar establerta durant els segles del Renaixement.

I una darrera xafarderia per a tots aquells que avui participareu a les cavalcades que tindran lloc arreu del país: ¿sabíeu que, originàriament, aquesta celebració era una mascarada per als infants que tenia lloc durant el Carnestoltes, la més pagana de les nostres festes?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT