Publicitat
Publicitat

L' ASCENSOR

Visions divines

Aquell ull que té com mig caigut el pare Manel fa que sempre tinguis la sensació que és a punt d'adormir-se. És un home que fa cara d'estar cansat, o millor, tip, com si hagués explicat un acudit quinze vegades i estigués fart que ningú no l'entengués. Avui, però, aquell ull mig cluc s'ha obert de bat a bat quan ha vist entrar a l'ascensor l'autèntic capo di capi , el sant pare Josef Ratzinger, Benet XVI, bisbe de Roma, successor de sant Pere, pontífex màxim, etcètera.

La primera reacció del pare Manel ha estat besar-li la mà, però en adonar-se que el Papa ni tan sols el mirava, s'ha aturat a mitja genuflexió. En tornar-se a incorporar, però, s'ho ha repensat i ha cregut que la seva obligació era, efectivament, besar-li l'anell, o almenys fer-ne l'intent, encara que l'ignorés, però en acotar-se altre cop no s'ha sentit còmode i s'ha tornat a aixecar. Tots aquests moviments amunt i avall s'han convertit en una mena de dansa hip-hop que, si algú n'hagués estat testimoni, pensaria que l'Església ha començat a perdre el control sobre els seus rituals.

I és que el pare Manel s'ha posat nerviós. Lògic. Creu que el Papa és aquí per ell, perquè ara té un embolic de nassos: es veu que va donar diners a una noia perquè pogués avortar i el volen excomunicar, i com que això d'excomunicar un capellà és cosa grossa, potser ha vingut el number one . O potser no, potser la imaginació comença a jugar amb ell. Fa uns dies que no dorm gaire, que té migranyes, i d'aquí als remordiments de consciència i veure visions hi ha un pas. Amb la mà tremolosa, el pare Manel acosta un dit a la roba del Sant Pare, per fer la comprovació típica d'aquells que volen saber del cert si el que tenen davant és una visió: tocar-la. Però abans que el dit arribi a la capa porpra, Ratzinger es tomba cap a ell i, amb aquell do que té per al gregorià, canta: " Manolete, Manolete, si no sabes torear pa que te metes ".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT