Publicitat
Publicitat

Volem corruptes

Dec tindre mala consciència amb el meu país. Jo mateix he demanat figurar a la llista electoral autonòmica, en un lloc simbòlic, el penúltim. Podia haver sol·licitat el tercer o el quart però no m'ho hagueren concedit. Fan bé. Sóc un tio complicat. De fet, m'han posat l'últim per si de cas. Amb tot, tinc la sensació que la coalició Bloc-Compromís té possibilitats reals d'accedir al Parlament.

Com a polític seria un desastre. No tinc la virtut lenitiva, ni menys encara la llagoteria. M'aplique la màxima del clàssic que si no actues com penses acabes pensant com actues. És a dir, l'antipolític total. A mi, moltes de les actuacions polítiques que els altres observen normals no em semblen raonables.

Si jo fos, per exemple, dirigent d'un partit, proposaria d'immediat un comitè d'ètica interior. Exigiria un pla rigorós moral sobre tots els regidors, alcaldes i parlamentaris, de tal manera que la formació política actuara, abans que la premsa, contra aquells membres a la mínima ombra de dubte.

Un partit que tinguera aquesta prioritat obtindria un crèdit davant dels electors. ¿És o no és raonable la proposta? Doncs a tots els partits els sembla normal no fer-ho. Amb tot, si participe en algun míting ho proposaré. Més que res, perquè els assistents s'ho passen de conya amb la meua ingenuïtat. En tot cas, temps enrere vaig dir que estava delerós que el Bloc tinguera deu o dotze imputats. El dia que això passe el Bloc estarà present en totes les institucions; cosa que, al capdavall, voldrà dir que haurem assolit la normalitat política.

La filla d'un amic meu m'ha explicat, disgustada, que el seu professor de literatura ha dit en la classe que sóc un maleducat. La console bo i puntualitzant-li que la mala educació d'un autor no és un argument literari. Tampoc la seua ideologia. Afegesc: m'agrada Vargas Llosa malgrat que no entenc que un peruà siga tan espanyolista.

El professor en qüestió, a més, ha publicat alguns llibres que han passat desapercebuts; no per desconegut sinó per mediocre (això sí que és un argument literari). Més encara, l'ensenyant qüestionat té raons personals per assenyalar-me: he malparlat d'ell en públic. Tanmateix, féu mans i mànigues perquè fes una conferència a l'institut on se suposa que ensenya literatura. ¿Que com li diuen? És molt fàcil: si vol un espònsor que se'l guanye narrant amb una mica de decència. No polemitze per escrit amb gent el lloc intel·lectual dels quals en comptes d'estar a l'aula està al pati de l'escola.

Quan no hi ha respostes apareix la buidor del recurs retòric.

Zapatero: "España es un poderoso transatlántico. Estad tranquilos" . El meu nebot Vicent m'envia un e-mail: "Ho ha dit just el dia que es compleixen noranta-nou anys de l'enfonsament del Titanic ".

Els lectors espavilats es deuen haver adonat, a aquestes altures de les meues col·laboracions a l'ARA, que no seguisc l'actualitat. En aquesta mena de dietari, anecdotari o el que siga, que a mi els gèneres tant me fan, escric el que em ve gust contar sense que la data de la nota tinga rellevància.

En definitiva, m'ha vingut al pensament la consulta sobre el dret a decidir que tingué lloc a Barcelona. Quan la van anunciar vaig pensar que era un error, i dels grossos. El resultat, però, em va sorprendre (cony, vaig pensar, sí que estan emprenyats). Més de 250.000 vots (la majoria imagine que a favor de la independència) és un nombre extraordinari, que el govern espanyol va minimitzar, però que deu haver interioritzat amb una certa preocupació. I això que no era vinculant. Si ho hagués sigut, potser hauria anat més gent a votar (jo m'hauria empadronat a Barcelona). Cal dir que el toc de corneta de Convergència va ajudar. I si Convergència va prendre aquesta decisió és que la relació amb el govern central funciona molt malament.

El nacionalisme basc i el català són molt diferents. Els bascos acceptarien la independència parlant espanyol; els catalans romandrien en un Estat espanyol confederat amb llengua i cultura pròpia. ¿Per què els espanyols, malgrat l'actitud conciliadora i cooperant dels catalans reneguen més d'aquests que dels bascos? Segons el meu criteri, els espanyols i els catalans fonamenten el nacionalisme en la llengua, i el xoc és inevitable. Euskadi, vet aquí el futur Puerto Rico espanyol.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT