Publicitat
Publicitat

Votar per derrotar la por

Èxit. No ens cal saber quanta gent votarà a la consulta de Barcelona per constatar que, al final del dia d'avui, uns quants centenars de milers de catalans ja hauran donat suport explícit a la independència. A Catalunya, cap altra causa té una capacitat de mobilització similar. Cap altra iniciativa ciutadana, impulsada amb la indiferència o l'hostilitat dels poders públics, ha obtingut un resultat comparable. L'èxit de la consulta és incontestable, i no només des d'un punt de vista numèric, sinó també dialèctic: mentre els sobiranistes plantegen un nou horitzó polític en positiu, convidant a expressar el vot lliurement, els detractors de la consulta atien la por com a única eina. La por a la divisió, la por a la frustració, la por a les dificultats d'un procés incert. O bé esgrimeixen ridícules raons de procediment, com ha fet El Periódico ("Així, no", afirmen. ¿És que el marc legal permet una altra manera de fer-ho?), tot obviant les traves -per no dir les putades- amb què l'ajuntament socialista ha obsequiat els organitzadors. I pensar que aquesta consulta val 80.000 euros, tots de butxaques privades, mentre que el referèndum de la Diagonal ens va costar tres milions…

Deslegitimar. Els altaveus del rebuig es valen d'excuses per no atacar la consulta en si, que és el que realment els cou. Si fem excepció de la Falange i el PP, ni una sola veu catalana ha tingut el coratge d'alçar-se per defensar la unitat d'Espanya amb raons positives. Per què? Doncs perquè això suposava defensar el no, i -per tant- entrar en el joc democràtic: legitimar la consulta. I això és el que es pretén evitar de totes totes. Si s'accepta que el poble català és un subjecte polític propi, i que té dret a opinar sobre el seu futur, es crea un precedent perillosíssim. Ens ho podríem prendre per costum! Tots els que ridiculitzen la precarietat de mitjans de la consulta, tots els que menystenen la feina desinteressada de milers de voluntaris i el vot legítim de molts milers més, amaguen el seu veritable raonament: Catalunya políticament no existeix i, per tant, no té el dret de pronunciar-se sobre la seva sobirania.

Sense por. El vot en la consulta d'avui és un acte merament simbòlic i voluntarista. Per això Artur Mas i Jordi Pujol hi han pres part -cosa que explica, d'altra banda, el posicionament dels dos principals diaris del país-. Però també ha votat, o votarà avui, gent tan diversa com Joan Rigol, Moisès Broggi, Justo Molinero i el pare Manel. Hem de saber advertir que una consulta vinculant encara no és previsible, que Catalunya no està preparada per esdevenir un estat sobirà, ni té -de moment- les eines ni la capacitat coercitiva per fer-ho possible. Però els votants -la gent de Catalunya, nascuda on sigui- poden demostrar que creuen en el seu dret a decidir, i que no els fa por exercir-lo. Només per això, per combatre els que fan ús d'argumentacions mesquines, val la pena acostar-se a les urnes i dir que sí o que no. Tant el sí com el no són opcions a favor de la democràcia i en contra de la por.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT