Votem els que manen de veritat

Marededéusenyor, quins nervis. Miri quin dia som i a casa encara no hem decidit a qui votarem. I sap d'on ve tanta indecisió? Coi, és que aquest cop és molt difícil triar. Tots els que es presenten ho fan tan bé. I són tan macos. I bona gent. I, sobretot, són nets. Sí, potser és el que més en destacaria jo, la netedat.

A la meva sogra li té el cor robat en Fitch. I no m'estranya. És un noi tan ben plantat. I parla tan bé. No, és que es fa escoltar. Te'l mires i de seguida t'adones que sap de què parla. En canvi a la tieta Carme li va més l'Standard & Poor's. Diu que el que l'atrau és que es posa els dos cognoms, a l'estil Duran i Lleida o Pérez Rubalcaba... No, i ella ja reconeix que l'S&P, que és com l'anomena carinyosament en record d'un radiador d'oli que va tenir fa anys, és lleig com un pecat, que s'ha engreixat molt i que és una miqueta desmarxadet, però troba que té carisma. Deu ser l'encant de la imperfecció.

Però de tot això d'elegir directament qui realment ens ha de manar, el que és més curiós és que el meu pare i el meu cunyat, l'Adolf Maria, que no es poden ni veure, coincideixin a trobar que qui mereix el nostre vot és Goldman Sachs. Diuen que és a qui necessitem en uns moments com aquests, que sap perfectament quines són les polítiques a implementar, que té un full de ruta, i... i ja la tenim organitzada. Sí, perquè llavors la tieta Carme diu que qui té un full de ruta de veritat és el seu S&P (el candidat, no el radiador). I la sogra li respon que no, que qui el té és Ficht. I llavors és quan arriba la meva cunyada la feminista i diu que s'ha de votar una dona perquè vivim temps per a la dona. I jo li proposo fer-ho per Angela Merkel i ella em diu que ni parlar-ne, que hem de votar per la Prima de Risc. Total, que queden 3 dies i no ens en sortim. Estic per convocar una mani pel menjador i cridar "El ràting unit mai més serà oprimit".