Publicitat
Publicitat

L' ASCENSOR

'Waka-waka'

Sandro Rosell sempre ha sentit una certa incomoditat a l'hora d'expressar-se en públic però, com aquell rei anglès quec, ara recordat per la pel·lícula, que va dominar la tremolor dels seus òrgans vocals per tal de dirigir-se a la nació en les hores més fosques de la Segona Guerra Mundial, de vegades, a la vida, cal superar les limitacions pròpies per estar a l'alçada del que ens exigeix la història. El moment present sembla un d'aquests instants decisius: el Sandro s'acaba de trobar a l'ascensor amb la Shakira. Rosell, però, vacil·la. Les informacions que li han arribat sobre l'interès de la colombiana per l'actualitat blaugrana són parcials i tampoc té clar quin és el to que escau a una situació com aquesta. Els dubtes són interromputs per les paraules del seu assessor en relacions públiques, ressonant un cop més dins del seu cap: "President, ha de llançar-se, hem de vendre imatge, en un entorn globalitzat tot penja d'aquí." Doncs, som-hi. Potser el que és millor és adoptar una posició, diguem-ne, institucional: "Disculpi l'atreviment. Permeti'm que em presenti. Sóc Sandro Rosell, president del Futbol Club Barcelona. He sentit a dir que és possible que tingui un cert interès en determinats assumptes de la nostra entitat i, bé, el meu càrrec, no ens enganyem, per a la gran família barcelonista té una transcendència gairebé paternal i, per això, en aquest mateix instant em poso a la seva disposició per aclarir qualsevol dubte que pugui tenir sobre la significació del nostre club centenari. Aprofito l'avinentesa per felicitar-la pels seus èxits artístics i declarar-me també un entusiasta admirador d'això que fa del Waka-waka ." Sandro serra els llavis. Feina feta. El deure s'ha imposat, un cop més, a la seva natural timidesa.

La Shakira se'l mira i, abans de respondre amb un d'aquells somriures que desarmen el més pintat, pensa en la seva trajectòria humanitària.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT