Publicitat
Publicitat

A LA CIUTAT

'Wanted': catalans universals

Es tà molt bé que, tants anys després, se segueixi recordant el discurs de Pau Casals a l'ONU, i la contribució del músic a la difusió internacional de la idea que aquest racó de món on ens ha tocat viure és un país amb una llengua i una història importants. Però no ens enganyem: aquí podem recordar-ho, i venerar Pau Casals, però el món no crec que se'n recordi gaire. P er això encara estaria més bé que el discurs de Pau Casals, en lloc d'haver-se pronunciat fa quaranta anys, es pronunciés demà, o la setmana que ve, o l'altra.

En algun moment tots hem arribat a pensar que ens havíem quedat sense les grans celebritats, allò que anomenem catalans universals, i que el país entrava en una certa decadència provinciana. Fa quaranta anys era viu Pau Casals, però també eren ben vius Mercè Rodoreda, Salvador Espriu, Frederic Mompou, Josep Trueta, Joan Oró, Antoni Puigvert, Joan Miró, Josep Lluís Sert i Joan Coromines, per dir només uns quants noms indiscutibles. Tinc la impressió que, fa només vint anys, la llista s'havia escurçat dramàticament.

I ara? Ara tenim gent més bona i més internacional que mai. Per prudència m'estalviaré de fer cap llista, però a canvi us proposo un petit joc, que consisteix a buscar qui pot posar al dia, demà o demà passat, tant se val, el discurs de Casals a les Nacions Unides.

Potser ningú suma, com Pau Casals, l'excel·lència en l'àmbit musical i el relleu polític. Però la interpretació que Lluís Claret fa de les Suites de Bach (i no em digueu que s'hi val perquè és andorrà) comparteix podi amb les de Casals i Rostropóvitx. Claret farà el concert. I per al discurs a l'ONU o a l'Acadèmia Sueca tenim, per primer cop a la història, dos novel·listes de gruix, amb una obra impressionant, traduïts a bona part de les llengües europees, amb èxits sonats en altres països que no són Espanya, i amb les idees molt clares.

Encara tenim Pau Casals.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT