A Washington per no res

A El gran debate de Telecinco de dissabte posaven en qüestió la justícia espanyola. Pot semblar dens, però amb el sentit de l'espectacle que té la cadena van saber com amenitzar-ho. No hi va fallar ni el pare de Mari Luz, aquell senyor que des que li van assassinar la filla a Huelva és un fix dels platós, es dedica a la política i ha creat una Església pròpia. També van parlar del cas de Marta del Castillo i d'Urdangarin. Per demostrar que havien investigat fins a les últimes conseqüències van enviar un redactor a Washington. L'enviat especial va explicar que era a uns quinze minuts de la residència i que hi havia hagut una novetat de darrera hora. La novetat era que havia entrat un cotxe dins la casa, i que abans uns treballadors havien tirat sal a l'asfalt perquè no patinés. No havien pogut veure qui anava dins el cotxe i veient les imatges ni tan sols s'apreciava si eren homes o dones els que anaven dins. Després va afegir que la infanta i el seu marit havien canviat les rutines habituals: no rebien visites, no anaven al seu restaurant preferit, que es diu Jaleo, i Urdangarin tampoc anava a l'oficina. Aquí hi va introduir un matís interessant. Va especificar que el despatx d'Iñaki era a prop de l'edifici de l'FMI i del Banc Mundial. Era un apunt, però tenia quelcom de subliminar. Era com si els diners del planeta estiguessin en risc de caure a les mans del gendre més espavilat del rei. Seguidament va opinar que la casa on vivien era molt bonica (sobretot vista en directe) i va aprofitar per llegir unes notícies del diari El Mundo . Jordi González va acomiadar la connexió agraint-li la feina i suggerint-li que anessin a sopar al Jaleo. Justificadíssim viatge a Washington per motius periodístics: observar un cotxe entrant en un garatge, explicar el que ja fa dies ens expliquen altres periodistes sense moure's del país i llegir un diari espanyol. I això sí, en acabar anar a endrapar al millor restaurant de la ciutat.