Publicitat
Publicitat

EN PRIMERA PERSONA

Wikileaks ja (no) va avisar

Se'n recorda de mi, oi? Sí, sóc el gran Julian Assange, el senyor Wikileaks. Ja ho sap, salvador de la humanitat que, amb la bandera de la llibertat en una mà i l'expressió "Oh, és que jo sóc internauta" a l'altra, havia de regenerar el sistema solar mundial.

Bé, ara que al nord d'Àfrica i al golf Pèrsic qui no té el poble derrocant el dictador de torn té mig exèrcit bombardejant manifestacions prerevolucionàries, vostè potser reflexiona: "¿Com és que els famosos papers filtrats només a alguns mitjans (sempre en nom de la llibertat, naturalment) no deien res de tot això?" "I tant que sí!", és la meva resposta. O és que no recorda que s'hi parlava de Líbia? Concretament, s'oferia l'apassionant revelació que Gaddafi es fot el Botox com la gent es fot els suïssos al carrer Petritxol de BCN, una cosa de la qual ningú s'havia adonat fins ara. I ara vostè em dirà: "Ui, sí, quanta informació sobre el que passava realment al país. Però escolti, revolucions com la de Tunísia, Egipte o aquesta de Líbia, no neixen d'avui per demà i menys en una dictadura. Hi ha d'haver un procés, han d'anar passant coses. Vaja, que un analista ha d'ensumar que s'hi cou un descontentament que pot petar en qualsevol moment i això ha d'estar reflectit en algun informe oficial". Bé, doncs la meva segona resposta és: "Imagini si són dolents els dolents que van posar al meu abast una merda de papers que no explicaven res de res (de res) d'un dels moments més importants de la història recent de la humanitat".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT