Publicitat
Publicitat

Xat entre Maragall i Unamuno

Som a l'Any Maragall. S'acaba d'inaugurar l'exposició central dedicada al poeta, al Palau Moja de la Rambla de Barcelona. Si hi aneu, hi trobareu un curiós xat entre Joan Maragall i Miguel de Unamuno, fet a partir de les cartes que es van enviar entre el 1906 i el 1911. És una correspondència que anticipa el desencontre entre Catalunya i Espanya en el qual encara estem instal·lats. Estem parlant de fa un segle.

Maragall i Unamuno eren bons amics. S'admiraven, es llegien... i no s'entenien quan parlaven de política. L'iberisme del poeta de la paraula viva, la seva concepció d'una Espanya plural formada a partir de Castella, Catalunya i Portugal -una visió tan pròxima a la de Fernando Pessoa- era incomprensible per a un Unamuno trist, que ni entenia ni volia entendre el moviment de la Solidaritat Catalana. És com si avui busquéssim comprensió per les consultes sobiranistes en algun intel·lectual espanyol. Quin?

La correspondència entre els dos escriptors data de quan Catalunya, ara fa un segle, ja s'havia emancipat culturalment i avançava amb empenta cap a una autonomia política més gran. Unamuno ho veia amb pessimisme, Maragall amb esperança. Aleshores no es parlava d'independència. L'amistat, però, sempre per sobre de tot: " El respectivo sentimiento colectivo particular parece que nos separa. Hombre a hombre nos sentimos ya unidos, ¿no es verdad? ", li escrivia Maragall. Belles paraules que ja no tenen destinatari.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT