Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Xavi Mira

Avui dijous, em llevo més tard del que és habitual, cap a quarts de deu, perquè aquests dies tinc funció i acabo tard del teatre. L'adrenalina costa de baixar i asserenar-se. L'esmorzar el faig a casa: unes torrades mentre repasso la premsa per internet. Aquest matí el tinc lliure i per aprofitar que els nens no tenen escola anirem a donar una volta pel Parc Güell, que el tenim a prop de casa. A casa és com si estiguéssim mig de vacances, tot i que jo treballo. Dinem a casa i després, a la tarda, jo tinc una minimarató d'entrevistes, de ràdio, de televisió, per promoure l'obra, que vam estrenar abans-d'ahir. Un cop acabada l'atenció a la premsa, me'n vaig cap al teatre. Hi arribo una hora abans de la funció, a dos quarts de vuit, repasso l'escenari, per comprovar que estigui tot a punt, encara que ja ho hagin fet els regidors. Mitja hora abans de començar, ja sóc al camerino, on intercanviem impressions del dia anterior amb l'Albert, per polir l'obra.

És una obra que hem fet nosaltres, amb la Marta Pérez de directora. Com que és nostra, podem fer amb ella el que volem i constantment vivim la funció. El meu personatge està fet a mida, potser una mica inconscientment. Tant l'Albert com jo fem el que sabem fer i potser per això té èxit, perquè arribem directament a l'espectador. Fins ara hem omplert cada dia. El fet de sortir a la tele ajuda perquè et coneguin, però si l'obra no és bona, no omples.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT