10/08/2017

Venus va néixer en divendres

3 min
Venus  va néixer  en divendres

L’última nit abans de parir encara vam ser al casino. Hi vam jugar cent euros, en vam rascar setanta i, comptat i debatut, ens va costar més el sopar a Montecarlo que el que ens vam deixar a la taula de blackjack. Tothom em veia tan embarassada que els crupiers en feien broma i uns em deien ves que no hàgim de córrer i els altres m’asseguraven que la bona sort ja la portava a sobre. Hi va haver un client, un home amb les celles rebels, que de seguida em vaig adonar que sempre feia per manera de venir a jugar a la taula on érem nosaltres. Després d’una tirada que em va sortir bé, l’home, sense tallar-se ni un pèl -i ara ho dic sense segones- em va passar per la panxa una carta que duia a la mà. Així, vist i no vist, sense cap mena de vergonya ni de mirament. Li vaig dir perdoni, però què fa? Que soc la seva dona, jo, potser? Encara va estarrufar més les celles. Si esperava que li dugués sort ho va tenir clar. Va picar dos cops amb el dit per demanar carta, es va passar de llarg i ho va perdre tot. Com si res, es va aixecar de la taula, va agafar el got de tub i se’n va anar a enredar cap a una altra banda, on jugaven a la ruleta. Ja t’ho faràs, borinot, li va dir la meva parella.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Vam dormir a casa, a Niça, i jo ja no sabia de quin costat posar-m’hi. Notava com si les coces, des de dins, no em volguessin deixar en pau. Potser només era una sensació, però jo les notava més fortes que de costum. Més seques, amb més intenció. Com si la nena, o el nen, que en aquell moment encara no sabíem que seria una Venus, em volgués saludar abans i tot d’arribar. El festival va començar divendres, havent dinat. Per sort, ja feia més d’una setmana que teníem la maleta feta. La nostra i la del nadó. De tot això se’n va cuidar la meva dona. Aquest va ser un pacte inicial. Jo m’embarassava, passava els nou mesos com déu mana, agafava la baixa i el que calgués i ella es dedicava a la intendència. L’acord va ser ràpid: la ginecòloga per a mi, marrons i papers per a ella. A l’habitació, per exemple, jo no hi he intervingut per res. Ho ha enllestit tot la Lisa. Pintura, canviador i bressol, que l’ha volgut fer ella, traçuda com és. La compra de la robeta i els bolquers, també. I ha posat un tancat a l’habitació, a mitja alçada, perquè la gossa no molesti la Venus. Fins i tot, amb la cesària, la Lisa va voler-hi ser per donar-me la mà. Volíem que fos part natural, però venia amb una volta de cordó i al final estàs en mans dels experts. Va haver d’insistir perquè la deixessin entrar. És una operació i, a dreta llei, les parelles han de quedar fora. Li estic molt agraïda que hi fos. I la primera d’agafar la nena i posar-se-la a sobre va ser ella, perquè a mi m’havien de cosir aquella lasanya que m’havien fet. Ha estat una experiència que tornaria a viure sencera, des del primer dia. Algú em diu però mai no sabràs qui és el pare de la Venus. A mi ja m’està bé. El donant ha de ser anònim. Només sé que em vaig anar a inseminar a Alsàcia però la llavor podia ser d’un home de l’altra punta de món. Això és una ruleta genètica. Només em pregunto, però, si el dia de demà la Venus ens preguntarà, a les mares, qui és el seu pare. Segur que la Lisa tindrà la resposta a punt.

stats