Mai conduiràs sol / Un cop de volant

Mai conduiràs sol

Ahir, per anar a dinar prop de Girona, vaig posar el GPS del cotxe i m’hi va guiar a la primera, sense perdre’m i sense haver d’abaixar la finestreta per preguntar si vaig bé per anar a... Tinc un amic que té un cotxe que, com el dels anuncis, diu que aparca sol, sense haver de tocar el volant ni els pedals. Les comoditats van arribant sense adonar-nos-en. En cent anys haurem passat del carro de cavalls a conduir amb els braços plegats. Google va predir que el 2020 tindríem cotxes autònoms i els savis tecnològics asseguren que, a partir del 2030, els cotxes aniran sols. La intel·ligència artificial revolucionarà el sector de l’automoció i, de pas, les nostres vides. De tot el que he llegit del Mobile World Congress, el que més m’ha interessat és el que va dir, a l’estand de Seat, l’enginyer Johann Jungwirth: “Ens pensem que conduïm bé, però no és veritat”. Gràcies al Self-Driving System que estan desenvolupant els gegants del sector, quan les càmeres, els radars i els sistemes sensors de curt i llarg abast equipin, de sèrie, tots els vehicles fins a controlar 360 graus, els cotxes s’hi guiparan molt més que l’ull humà i, per tant, analitzaran tota la informació a l’instant i podran prendre decisions d’una manera més ràpida i encertada del que ho faria un conductor humà. Segons va dir Jungwirth, els riscos es reduiran tant que els accidents mortals baixaran en un 90%. Si ha de ser així, benvinguts siguin al més aviat possible els cotxes autònoms. De moment, som molt lluny de la perfecció del giny. I el més impactant, ara mateix, és el doble debat: l’un, entre enginyers, per com fer reaccionar el cotxe en cas de perill imminent; i, l’altre, entre asseguradores, per veure si la culpa d’una col·lisió serà del pilot que no condueix o bé del fabricant del cotxe.

Un cop de volant

Al maig a Florida hi va haver la primera mort d’un conductor d’un cotxe Tesla S que circulava amb el pilot automàtic. Atès que els pèrits van concloure que es va estampar contra un tràiler perquè anava massa ràpid (a 120 quilòmetres per hora on podia anar a 100) i que el pilot va tenir set segons per reaccionar i no va frenar, el fabricant va ser declarat “no responsable de l’accident”. De moment, en el primer cas, ja s’ha vist com anirà la cosa: el robot és qui condueix però l’amo del cotxe es fa càrrec dels desperfectes. Ja ens ensumem que els fabricants, amb la xarxa de protecció dels poderosos, mai no pagaran els danys, sigui quin sigui l’accident. El repte dels grans fabricants, però, ara és tot un altre. La gran decisió és què fan, per exemple, quan el cotxe detecti un accident frontal imminent. Per dir-ho lleig: a qui maten primer? ¿Decideixen continuar recte fins al xoc inevitable i que passi el que Déu vulgui o fan cop de volant? Cop de volant cap a on? I si ve un tramvia per l’esquerra? I si hi ha un penya-segat a la dreta? O un vianant sobre la vorera? I si en comptes d’un sol vianant que moriria es tracta d’un grup de cinc ciclistes? És una qüestió èticament delicada, humanament molt bèstia però tecnològicament apassionant. Davant d’una situació de perill inevitable, el cotxe autònom ha de determinar quina decisió ha de prendre. De moment, els especialistes en parlen, debaten i estudien però no en treuen l’entrellat. I som uns quants -digueu-me antiquat, digueu-me poruc- que encara creiem que els reflexos humans ens faran prendre la millor decisió. O, si més no, la menys dolenta. Encara soc dels qui confien més en les persones que en les màquines. I sé que hi haurà un moment que el futur em passarà per sobre. De moment, com a aquell de l’anunci, m’agrada conduir.