12/01/2017

Més integració, menys religió / La filla de Trump

3 min
Més integració, menys religió

Durant un any, just abans dels Jocs Olímpics que van canviar l’autoestima de Barcelona, vaig tenir la sort de viure a Estrasburg. Hi estava com a corresponsal de premsa i feia de becari al departament de comunicació del Consell d’Europa, un dels organismes oficials que segurament tenen menys coses a comunicar. Allà vaig fer amistat amb Giovanni Poggeschi, un advocat de Bolonya que havia après el català a Cadaqués i que treballava al Tribunal Europeu dels Drets Humans. Sempre em va semblar que el que passava al seu edifici era molt més transcendent que les discussions evaporades del Parlament Europeu. Aquesta setmana, vint-i-cinc anys després, he tornat a tenir la mateixa sensació. El TEDH ha dictat una sentència segons la qual l’interès d’integrar els nens a la societat, a través de l’escola, passa per damunt de les conviccions religioses. El cas arrenca a Basilea, on uns pares musulmans es van negar, el 2008, a permetre que les seves dues filles rebessin classes de natació amb la resta de nens de l’escola. Els pares s’escudaven en la seva religió per no permetre que les germanes, de nou i set anys, mostressin el seu cos. Tot i que l’escola els va oferir la possibilitat d’emprar burquini -abans que la paraula es posés de moda- van continuar negant-s’hi. Van ser sancionats econòmicament, van recórrer a la justícia local i, després de perdre els dos recursos a Suïssa, van dur el seu cas al Tribunal d’Estrasburg. Tampoc no els han donat la raó. Però més enllà del cas particular, el fet que, en nom dels drets humans, una sentència prioritzi el dret a la integració per damunt de la religió és una fita que posa Europa al segle XXI. I obligarà, a moltes de les nostres escoles, a llegir aquesta resolució amb una lupa ben neta.

La filla de Trump

Encara queda una setmana perquè Donald Trump passi de president electe a inquilí de la Casa Blanca i, en la primera roda de premsa, ja ha encès tres focs. Ha insistit que construirà el mur amb Mèxic i el pagaran els mexicans, ha encrespat la Xina en parlar dels seus hackers, i ha renyat, amenaçat i silenciat els mitjans de comunicació, per mentiders. Enmig de tanta tamborinada, ha passat molt desapercebut el que va explicar sobre el futur dels negocis privats dels Trump. Va anunciar que ell se’n desvinculava fins al punt que ho durien tot els seus dos fills, Eric i Donald Jr., i que ni tan sols els demanaria que li ensenyessin els números. “No parlaré de negocis amb els meus fills”. Ves per on, un altre estirabot que costa de creure. Els dos nois, doncs, enfeinats. Però, i la seva filla? A Ivanka, que també era allà, dreta al costat del faristol, no la va anomenar en les tasques executives de la companyia. D’ella tan sols va dir que es dedicaria a tenir cura dels seus fills, per ajudar-los a incorporar-se a la nova vida a Washington. I es va quedar tan ample. N’hi ha prou amb una frase i una actitud per retornar als valors clàssics i als patrons sexistes. En un tres i no res, de cap cap a l’Amèrica que s’aixopluga en els estereotips més retrògrads. Aquest és el model que vol per als Estats Units. El de tornar cinquanta anys enrere. Els homes a l’empresa i la dona a casa. Aquest és el destí pensat per a la seva filla, que, a Twitter, es presenta com a “esposa, mare, germana i filla”. És a dir, tot en relació a d’altres persones. Ella, per si sola, res. Si després de tenir cura dels nens li queda alguna estona lliure, potser li vagarà mirar una pel·lícula d’aquesta actriu sobrevalorada que es diu Meryl Streep. Serà talòs.

stats