Publicitat
Publicitat

Periodisme, en defensa pròpia / El referèndum de Califòrnia

Guanya Trump i sembla que la culpa sigui de la democràcia, dels periodistes i de les empreses de sondejos

Periodisme, en defensa pròpia

Demà, onze de novembre, no és, només, el dia del sorteig dels onze milions d’euros de l’ONCE. Passaran més coses. Una de molt pertinent, al Palau Macaya de Barcelona, serà el Congrés de Periodistes de Catalunya, que se celebrarà durant tota la jornada. Una bona ocasió per reflexionar a fons sobre com informem i el lloc oportú per redefinir l’ofici en temps de xarxes socials, de l’obsessió pels clics i de la banalització de continguts, que contribueix, potser, a la progressiva estupidització de tots plegats. Després del resultat de la victòria de Trump i de veure amb quina facilitat s’ha atribuït als mitjans de comunicació una complicitat amb el populisme creixent, serà una bona ocasió per reivindicar el periodisme, tal com va fer Esther Vera, la nostra directora, en la festa dels sis anys de l’ARA al Palau de la Música: només a través del sentit crític tindrem credibilitat. Loretta Napoleoni, analista, periodista i economista, explicava ahir a Els matins de TV3 que la premsa europea i bona part de la nord-americana, escoltant les idees i el llenguatge políticament incorrecte que utilitzava Donald Trump, es va posar al costat de Hillary Clinton, com si aquest home fos un empestat. Total, que guanya Trump i sembla que la culpa sigui de la democràcia, dels periodistes i de les empreses de sondejos. Proposo que amb la democràcia hi fem poca broma (perquè no veig un sistema menys dolent), i que els enquestadors només cobrin en funció del grau d’encert entre els seus pronòstics i els resultats finals. I el periodisme? Parlem-ne tant com calgui, debatem, fem autocrítica i recordem, per damunt de tot, que nosaltres també som, com els polítics, civil servants. Hem vingut a explicar les coses que passen, no les que ens agradaria que passessin.

El referèndum de Califòrnia

Els Estats Units són un país on voten 125 milions de persones, on Hillary Clinton guanya per 230.053 paperetes de diferència però on el president és Donald Trump. I el millor de tot és que no sentim que ningú es queixi del sistema electoral. De dades significatives n’hi ha per donar i per vendre. Em quedo amb dues de demolidores. Primera, Trump només va aconseguir el 4% dels vots a Washington DC, que és la ciutat on ara haurà de viure. I, segona, Trump no va guanyar en cap població de més d’un milió d’habitants. Encara una altra xifra amb què escombro cap a casa, recordant la tendència que ens refreguin que on volem anar a parar amb el 48% de vot independentista. Trump viurà a la Casa Blanca havent esgarrapat un 47,5% del total de vots emesos.

En 35 dels estats es van aprofitar les eleccions de dimarts per celebrar 71 referèndums sobre temes molt diversos. A Califòrnia, per exemple, van aprovar la legalització del consum de marihuana i més mesures per a la venda restrictiva d’armes, però, en canvi, van decidir que mantenien la pena de mort. Això a Califòrnia, que passa per ser un dels estats més progressistes de la Unió, com demostra la folgada victòria de Hillary Clinton. De fet, una quarta part de tots els vots electorals demòcrates (55 de 232) els va arreplegar d’aquest estat, que és molt més que Hollywood o Silicon Valley. Però, com va passar el 2012, quan ja van aprofitar les presidencials per fer aquest referèndum, el 55% dels californians van decidir no abolir la pena de mort. Resultat calcat, aleshores i ara. Mala consciència deuen tenir, això sí, si cada quatre anys s’han d’anar fent la pregunta. Mala peça al teler d’un país on en 31 dels 50 estats encara mantenen que qui la fa l’ha de pagar amb la vida.

Més continguts de